Cine espiritual: «El cocinero de los últimos deseos»

Yōjirō Takita dirige una película en la que fusiona la buena cocina con las relaciones entre diferentes pueblos

13 Sep, 2019
Montse Punsoda

Después del verano, el cine espiritual llega de lo más exquisito con el estreno de la película El cocinero de Los últimos deseos. El director es Yojiro Takita que tras el éxito de Despedidas (2008), vuelve a deslumbrar al espectador con este filme donde el buen gusto conducirá a la bien entendida entre las sociedades y culturas diferentes.

Sinopsis

El joven Mitsuru Sasaki, de Manchuria, es un erudito de la cocina y sabe plasmar el gusto que quiere en cada una de las recetas que se propone. Exprimiendo al máximo este don para la cocina y exigiéndose máxima perfección, acaba perdiendo la pasión por su oficio. Como consecuencia de ello, su restaurante acaba quebrando. Un día un japonés, le hace una propuesta: cocinará personalmente una última comida para quien esté dispuesto a pagar un millón de yenes por ella. Será el camino para pagar sus deudas.

Entre la cocina y la convivencia

El crítico de cine espiritual, Mn. Peio Sánchez, destaca esta película para ser una apología a la transformación personal. Un cambio que se puede dar en los momentos más complicados de la vida, que enseña en la misma persona todo aquello de lo que puede ser capaz.

Sin embargo, El cocinero de Los últimos deseos juega con el componente de la buena cocina como factor clave para facilitar la relación entre sociedades y culturas diferentes. En este caso, entre Manchuria y Japón. «Una garantía de que todos los pueblos pueden convivir juntos», explica Mn. Peio Sánchez.

Por otra parte, el crítico destaca también enseñanzas de la película como: «fidelidad a la familia», «el amor como última respuesta» y «lucha y coherencia en la misma vida».

Comentario Mn. Peio Sánchez

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Mujer, qué grande es tu fe.

(Mt 15,21-28)