Cinema espiritual: «El cocinero de los últimos deseos»

Després de l’estiu, el cinema espiritual arriba d’allò més exquisit amb l’estrena de la pel·lícula El cocinero de los últimos deseos. El director és Yōjirō Takita que després de l’èxit de Despedidas (2008), torna a enlluernar l’espectador amb aquest film on el bon gust conduirà a la ben entesa entre les societats i cultures diferents.

Sinopsis

El jove Mitsuru Sasaki, de Manxúria, és un erudit de la cuina i sap plasmar el gust que vol en cada una de les receptes que es proposa. Esprement al màxim aquest do per la cuina i exigint-se màxima perfecció, acaba perdent la passió pel seu ofici. Com a conseqüència d’això, el seu restaurant acaba fent fallida. Un dia un japonès, li fa una proposta: cuinarà personalment un últim menjar per a qui estigui disposat a pagar un milió de iens per ella. Serà el camí per tal de pagar els seus deutes.

Entre la cuina i la convivència

El crític de cinema espiritual destaca aquesta pel·lícula per ser una apologia a la transformació personal. Un canvi que es pot donar en els moments més complicats de la vida, que ensenya a la mateixa persona tot allò del que pot ser capaç.

Tanmateix, El cocinero de los últimos deseos juga amb el component de la bona cuina com a factor clau per facilitar la relació entre societats i cultures diferents. En aquest cas, entre Manxúria i el Japó. «Una garantia que tots els pobles poden conviure plegats», explica Mn. Peio Sánchez.

D’altra banda, el crític destaca també ensenyances de la pel·lícula com: «fidelitat a la família», «l’amor com darrera resposta» i «lluita i coherència en la mateixa vida».

Comentari Mn. Peio Sánchez