Cinema espiritual: «El cocinero de los últimos deseos»

Yōjirō Takita dirigeix una pel·lícula en la qual fusiona la bona cuina amb les relacions entre diferents pobles

13 Set, 2019
Església de Barcelona

Després de l’estiu, el cinema espiritual arriba d’allò més exquisit amb l’estrena de la pel·lícula El cocinero de los últimos deseos. El director és Yōjirō Takita que després de l’èxit de Despedidas (2008), torna a enlluernar l’espectador amb aquest film on el bon gust conduirà a la ben entesa entre les societats i cultures diferents.

Sinopsis

El jove Mitsuru Sasaki, de Manxúria, és un erudit de la cuina i sap plasmar el gust que vol en cada una de les receptes que es proposa. Esprement al màxim aquest do per la cuina i exigint-se màxima perfecció, acaba perdent la passió pel seu ofici. Com a conseqüència d’això, el seu restaurant acaba fent fallida. Un dia un japonès, li fa una proposta: cuinarà personalment un últim menjar per a qui estigui disposat a pagar un milió de iens per ella. Serà el camí per tal de pagar els seus deutes.

Entre la cuina i la convivència

El crític de cinema espiritual destaca aquesta pel·lícula per ser una apologia a la transformació personal. Un canvi que es pot donar en els moments més complicats de la vida, que ensenya a la mateixa persona tot allò del que pot ser capaç.

Tanmateix, El cocinero de los últimos deseos juga amb el component de la bona cuina com a factor clau per facilitar la relació entre societats i cultures diferents. En aquest cas, entre Manxúria i el Japó. «Una garantia que tots els pobles poden conviure plegats», explica Mn. Peio Sánchez.

D’altra banda, el crític destaca també ensenyances de la pel·lícula com: «fidelitat a la família», «l’amor com darrera resposta» i «lluita i coherència en la mateixa vida».

Comentari Mn. Peio Sánchez

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada.

(Mt 15,1-2.10-14)