Cinema espiritual: «El cocinero de los últimos deseos»

Yōjirō Takita dirigeix una pel·lícula en la qual fusiona la bona cuina amb les relacions entre diferents pobles

13 Set, 2019
Església de Barcelona

Després de l’estiu, el cinema espiritual arriba d’allò més exquisit amb l’estrena de la pel·lícula El cocinero de los últimos deseos. El director és Yōjirō Takita que després de l’èxit de Despedidas (2008), torna a enlluernar l’espectador amb aquest film on el bon gust conduirà a la ben entesa entre les societats i cultures diferents.

Sinopsis

El jove Mitsuru Sasaki, de Manxúria, és un erudit de la cuina i sap plasmar el gust que vol en cada una de les receptes que es proposa. Esprement al màxim aquest do per la cuina i exigint-se màxima perfecció, acaba perdent la passió pel seu ofici. Com a conseqüència d’això, el seu restaurant acaba fent fallida. Un dia un japonès, li fa una proposta: cuinarà personalment un últim menjar per a qui estigui disposat a pagar un milió de iens per ella. Serà el camí per tal de pagar els seus deutes.

Entre la cuina i la convivència

El crític de cinema espiritual destaca aquesta pel·lícula per ser una apologia a la transformació personal. Un canvi que es pot donar en els moments més complicats de la vida, que ensenya a la mateixa persona tot allò del que pot ser capaç.

Tanmateix, El cocinero de los últimos deseos juga amb el component de la bona cuina com a factor clau per facilitar la relació entre societats i cultures diferents. En aquest cas, entre Manxúria i el Japó. «Una garantia que tots els pobles poden conviure plegats», explica Mn. Peio Sánchez.

D’altra banda, el crític destaca també ensenyances de la pel·lícula com: «fidelitat a la família», «l’amor com darrera resposta» i «lluita i coherència en la mateixa vida».

Comentari Mn. Peio Sánchez

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)