Debat internacional sobre psicologia i antropologia cristiana

La Universitat Abat Oliba CEU acull el primer Congrés Europeu d'Antropologia Cristiana i Ciències de la Salut Mental amb la participació de figures de referència en aquests camps

13 Set, 2019
Església de Barcelona

La relació entre espiritualitat i Salut Mental ha estat un aspecte problemàtic durant molt de temps. En el cas concret del Cristianisme, ha existit durant moltes dècades una disposició de rebuig mutu que ha dificultat la integració dels principis de l’antropologia cristiana amb els fonaments i pràctica de la Psicologia. El Cristianisme, a diferència d’altres tradicions religioses com el budisme, no ha trobat fàcil penetració en el món de les ciències de la Salut Mental. Per aquest motiu, la Universitat Abat Oliba CEU organitza i acull el primer Congrés Europeu d’Antropologia Cristiana i Ciències de la Salut Mental que arrenca demà amb l’objectiu de reflexionar i contribuir a la conciliació de Psicologia i Antropologia Cristiana.

Figures referents

El Congrés comptarà amb algunes de les figures pioneres en la integració de Psicologia i cristianisme. És el cas del professor emèrit de Psicologia de la Nova York University, Paul Vitz. Vitz es considerat el primer psicòleg a realitzar una integració consistent entre Psicologia i Antropologia Cristiana. A més, participaràn altres experts de referència tant a nivell nacional com internacional com el professor titular de la Càtedra de Teologia Moral Fonamental de la Universität Freiburg (Suïssa), Michael S. Sherwin; el director d’estudis del Pontifici Institut Joan Pau II (Roma), Juan José Pérez Soba; la professora de Teologia i Ciència de la University of Edimburg, Sarah Lane; el president del European Movement of Christian Anthropology, Psychologyand Psychotherapy, Werner May; o el director del Departament de Psicologia de la UAO CEU, Martín Echavarría.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada.

(Mt 15,1-2.10-14)