Debate internacional sobre psicología y antropología cristiana

La Universidad Abad Oliba CEU acoge el primer Congreso Europeo de Antropología Cristiana y Ciencias de la Salud Mental con la participación de figuras de referencia en estos campos

13 Sep, 2019
Església de Barcelona

La relación entre espiritualidad y Salud Mental ha sido un aspecto problemático durante mucho tiempo. En el caso concreto del cristianismo, ha existido durante muchas décadas una disposición de rechazo mutuo que ha dificultado la integración de los principios de la antropología cristiana con los fundamentos y práctica de la Psicología. El cristianismo, a diferencia de otras tradiciones religiosas como el budismo, no ha encontrado fácil penetración en el mundo de las ciencias de la Salud Mental. Por este motivo, la Universitat Abat Oliba CEU organiza y acoge el Primer Congreso Europeo de Antropología Cristiana y Ciencias de la Salud Mental que arranca mañana con el objetivo de reflexionar y contribuir a la conciliación de Psicología y Antropología Cristiana.

Figuras referentes

El Congreso contará con algunas de las figuras pioneras en la integración de Psicología y cristianismo. Es el caso del profesor emérito de Psicología de la New York University, Paul Vitz. Vitz es considerado el primer psicólogo en realizar una integración consistente entre Psicología y Antropología Cristiana. Además, participarán otros expertos de referencia tanto a nivel nacional como internacional, como el profesor titular de la Cátedra de Teología Moral Fundamental de la Universität Freiburg (Suiza), Michael S. Sherwin; el director de estudios del Pontificio Instituto Juan Pablo II (Roma), Juan José Pérez Soba; la profesora de Teología y Ciencia de la University of Edimburg, Sarah Lane; el presidente del European Movement of Christian Anthropology, Psychologyand Psychotherapy, Werner May; o el director del Departamento de Psicología de la UAO CEU, Martín Echavarría.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si tuvierais fe, nada os sería imposible.

(Mt 17,14-20)