La Mercè surt en processó cap a la Catedral

La patrona de Barcelona omple els carrers com a "signe de comunió d'una Església en sortida"

16 Set, 2019
Església de Barcelona
Fotografies: Ramon Ripoll

Amb motiu de la pròxima festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, que tindrà lloc el 24 de setembre, la patrona de Barcelona va sortir en processó des de la basílica, fins a la Catedral. El bisbe auxiliar Mons. Sergi Gordo va assistir a l’acte i va presidir la celebració de l’eucaristia, que va tenir lloc a continuació amb els fidels i que es van unir durant el seguici.

Processó i celebració

Un gran nombre de la feligresia barcelonina es va afegir a la processó amb cants de lloança a la Verge que anava precedida de les confraries i membres de la cúria. No hi va faltar la confraria de la Germandat de la Mare de Déu de la Mercè, encarregats d’organitzar tots els preparatius. L’encarregat de presidir la processó va ser el mercedari el P. Jesús Roy. 

La processó va arribar a la catedral de Barcelona entrant per la porta principal. La mare de Déu va travessar el cor, fins a situar-se en el presbiteri, on va estar present durant tota la celebració. 

«Som amb la Mare de Déu, som amb ella la nostra patrona». Així va començar l’homilia el bisbe Sergi Gordo, el qual va donar la benvinguda a tots els presents. Entre aquests, el rector de la Basílica parroquial de la mare de Déu de la mercè, Mn. Fermin Delgado, així com el Consiliari del Secretariat de germandats Mn. Gregori Manso Santos, així com els germans mercedaris. També va agrair la presència de l’Orde Sant Sepulcre i l’Orde Constantinià de Sant Jordi.

«Signe de comunió i sortida»

El bisbe Sergi, es va referir a la processó com un «signe de comunió d’aquesta Església que ha caminat pels carrers amb sortida». Va recordar les paraules de Jesús: «feu tot allò que Jesús us digui». «Jesús ens convida a actuar tal com la Mare de Déu, amb voluntat misericordiosa i a revelar que el Senyor surt al nostre encontre», va dir el bisbe. 

El bisbe va convidar als presents a actuar com els mercedaris que segueixen les passes de Sant Pere Nolasc, és a dir, «sempre lluitant per la persona, capaços d’ajudar a tots aquells que pateixen», exposava Mons. Gordo. 

La celebració va finalitzar amb l’entonació dels Goigs de la Mercè, que el mateix bisbe va citar: «Dels captius Mare i patrona, puig del cel ens heu baixat: Princesa de Barcelona, protegiu vostra ciutat».

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)