Camino del diaconado

Cuatro futuros diáconos permanentes son admitidos a órdenes sagrados en la parroquia de la Virgen del Pilar

24 May, 2019
Església de Barcelona
Autor: Agustí Codinach

Miquel Lluís Borràs Font, Alejandro López Llosa, Josep Saperas Vives y Fernando Carlos de Valdivia González. Estos son los nombres de las cuatro personas que recibieron la admisión al orden sagrado, como futuros diáconos permanentes.

Obispo Vadell preside la ceremonia

El obispo auxiliar de Barcelona, Mons. Antoni Vadell presidió la ceremonia de los futuros diáconos permanentes. Así, lo hizo a la parroquia de Virgen María de Pilar. Un acto emotivo para los cuatro futuros diáconos, que ya han dado un paso más para llegar a su objetivo final: el diaconado.

Lectores y acólitos: Qué representan

Acólitos y lectores. Son dos nombres que la gente de iglesia ha escuchado en varias ocasiones pero qué beneficios representan? Primeramente, hay que destacar que son dos ministerios laicales. Esto implica que se pueden otorgar a un laico sin que este llegue a ser diácono permanente. El primer paso para llegar al diaconado es el de lectores. A un lector se le confiere el cargo de proclamar la palabra de Dios. Es decir, leer las lecturas de la misa. Después, el siguiente paso es el acolitado. Al acólito se le confiere el servicio de ayudar al celebrante en el altar. También puede repartir la comunión y es el último paso previo al diaconado. Hay que destacar que no son un sacramento de la orden.

Qué implica ser diácono

Un diácono, del latín servidor, es un hombre que ha recibido el primer grado del sacramento de la orden sacerdotal por la imposición de las manos del obispo. Propiamente los diáconos no son sacerdotes, no reciben el sacerdocio ministerial, a pesar de pertenecer a la orden sagrada. La función del diácono es asistir y ayudar los obispos. Su misión es colaborar con el presbiterio diocesano. En este sentido sirven el altar, proclaman el evangelio y ayudan los presbíteros en las funciones propias del diácono que les han sido encomendadas. Pueden exhortar el pueblo fiel (predicación), pueden administrar los sacramentos del bautismo y el matrimonio así como repartir la sagrada eucaristía, presidir los funerales y llevar a cabo los sacramentos establecidos en el ritual litúrgico de la iglesia católica.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Escogió de entre ellos a doce, a los que también nombró apóstoles.

(Lc 6,12-19)