Barcelona acogerá la primera Jornada de Campanología ‘Vivos Voco’

Expertos en campanología se reunirán los días 22 y 23 de octubre en este congreso que albergará la Facultad Antoni Gaudí de Historia, Arqueología y Artes Religiosas

08 Oct, 2021
Església de Barcelona

El próximo 22 de octubre, a las 17 h, se inaugurará en Barcelona la I Jornada de Campanología Vivos Voco, que albergará la Facultad Antoni Gaudí de Historia, Arqueología y Artes Religiosas. Durante dos días contará amb la participación de los especialistas en campanología más reconocidos de España, entre otros, el campanero valenciano Francesc Llop, con más de 50 años de experiencia en campanología.

Vivos Voco («Yo llamo a los vivos») se traducirá en programa de ponencias en el que se exhibirán temas relacionados con la conservación preventiva y la restauración de los conjuntos de campanas de Barcelona. También se darán algunas claves que se han tenido en cuenta para afrontar intervenciones en los campanarios, con la voluntad que empresas de instalación e instituciones puedan disposner como herramienta y marco de trabajo.

Así mismo, también se mostrarán aspectos que generan a menudo controversia como por ejemplo el impacto sonoro sobre la población y la legislación existente sobre esta cuestión. Todo forma parte de una mirada diferente ante el instrumento de la campana, una mirada más técnica.

A lo largo de la historia, la campana ha tenido un papel importante para la mayoría de religiones que han considerado la campana un instrumento muy útil entre los elementos semióticos del lenguaje ritual el cual permite a las personas la comunicación con la divinidad. El sonido de la campana eleva la voz del pueblo a su Dios y llama a su encuentro.

Esta Jornada está promovida por el Arzobispado de Barcelona, la Catedral de Barcelona, el Grup de Investigación Campanológica de Barcelona (GRCB) y la Asociación de Campaneros de Santa María del Pi.

Inscripciones

Para participar en esta jornada de camapanología, hay que rellenar el siguiente formulario de inscripción.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Mujer, qué grande es tu fe.

(Mt 15,21-28)