Comentario de cine espiritual: «Claret»

Pesenta la película sobre la vida del fundador de los Misioneros Claretianos que marcó la historia de la Iglésia

08 Oct, 2021
Església de Barcelona

Esta semana la sección de cine espiritual presenta la película recientemente estrenada en los cines: Claret. El crítico de cine, Peio Sánchez, selecciona esta película dirigida por Pablo Moreno, con una larga trayectoria fílmica religiosa (Tierra Santa, Red de Libertad, Fátima, el último misterio, Poveda …) En este caso, pone el foco en la vida del fundador de los Misioneros Claretianos.

Sinopsis

El argumento se ubica en el año 1930. El escritor e intelectual conocido por el seudónimo Azorín descubre un engaño que se ha propagado a lo largo de casi sesenta años: la vida y las obras del arzobispo español Antoni Maria Claret, fundador de los Misioneros Claretianos, habían sido adulteradas. A partir de este hallazgo, el escritor, junto a Pio Baroja, investigarán a través de la vida del fundador de los Misioneros del Inmaculado Corazón de María.

Una vida que marca la historia de la Iglesia

El crítico de cine espiritual expone cómo, a pesar de las limitaciones, hay una puesta en escena muy remarcable. Por otra parte, en el aspecto más argumental, destaca como a través de la película el espectador conoce la vida de este referente de la Iglesia.

Tal como explica Peio Sánchez, «muestra la verdad de Claret, a través de la senda y los pasos de del Santo a lo largo de su vida». Además además, acerca a ciertos momentos de especial interés de Claret, que muestran su testimonio evangélico. Entre estos, aparece su estancia en La Habana, donde actuó como «representante de los derechos de las personas de color más vulnerables y empobrecidas». También, su actuación en medio la corte de Isabel II, «donde aportará un camino de humanización». 

A través de las escenas del largometraje el espectador descubre los pasos de este santo que deja un camino que marcó la historia de la Iglesia.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

A esta, que es hija de Abrahán, ¿no era necesario soltarla de tal ligadura en día de sábado?

(Lc 13,10-17)