Comentario de cine espiritual: «Claret»

Pesenta la película sobre la vida del fundador de los Misioneros Claretianos que marcó la historia de la Iglésia

08 Oct, 2021
Església de Barcelona

Esta semana la sección de cine espiritual presenta la película recientemente estrenada en los cines: Claret. El crítico de cine, Peio Sánchez, selecciona esta película dirigida por Pablo Moreno, con una larga trayectoria fílmica religiosa (Tierra Santa, Red de Libertad, Fátima, el último misterio, Poveda …) En este caso, pone el foco en la vida del fundador de los Misioneros Claretianos.

Sinopsis

El argumento se ubica en el año 1930. El escritor e intelectual conocido por el seudónimo Azorín descubre un engaño que se ha propagado a lo largo de casi sesenta años: la vida y las obras del arzobispo español Antoni Maria Claret, fundador de los Misioneros Claretianos, habían sido adulteradas. A partir de este hallazgo, el escritor, junto a Pio Baroja, investigarán a través de la vida del fundador de los Misioneros del Inmaculado Corazón de María.

Una vida que marca la historia de la Iglesia

El crítico de cine espiritual expone cómo, a pesar de las limitaciones, hay una puesta en escena muy remarcable. Por otra parte, en el aspecto más argumental, destaca como a través de la película el espectador conoce la vida de este referente de la Iglesia.

Tal como explica Peio Sánchez, «muestra la verdad de Claret, a través de la senda y los pasos de del Santo a lo largo de su vida». Además además, acerca a ciertos momentos de especial interés de Claret, que muestran su testimonio evangélico. Entre estos, aparece su estancia en La Habana, donde actuó como «representante de los derechos de las personas de color más vulnerables y empobrecidas». También, su actuación en medio la corte de Isabel II, «donde aportará un camino de humanización». 

A través de las escenas del largometraje el espectador descubre los pasos de este santo que deja un camino que marcó la historia de la Iglesia.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No te digo que perdones hasta siete veces, sino hasta setena veces siete.

(Mt 18,21-19,1)