Comentari de cinema espiritual: «Claret»

Aquesta setmana la secció de cinema espiritual presenta la pel·lícula recentment estrenada als cinemes: Claret. El crític de cinema, Peio Sánchez, selecciona aquesta pel·lícula dirigida per Pablo Moreno, amb una llarga trajectòria fílmica religiosa (Tierra Santa, Red de Libertat, Fátima, el último misterio, Poveda…) En aquest cas, posa el focus a la vida del fundador dels Missioners Claretians. 

Sinopsis

L’argument s’ubica a l’any 1930. L’escriptor i intel·lectual conegut pel pseudònim Azorín descobreix un engany que s’ha propagat al llarg de gairebé seixanta anys: la vida i les obres de l’arquebisbe espanyol Antoni Maria Claret, fundador dels Missioners Claretians, havien estat adulterades. A partir d’aquesta troballa, l’escriptor, al costat de Pio Baroja, investigaran a través de la vida del fundador dels Missioners de l’Immaculat Cor de Maria. 

Una vida que marca la història de l’Església

El crític de cinema espiritual exposa com, tot i les limitacions, hi ha una posada en escena molt remarcable. D’altra banda, en l’aspecte més argumental, destaca com a través de la pel·lícula l’espectador coneix la vida d’aquest referent de l’Església.

Tal com explica Peio Sánchez, «mostra la veritat de Claret, enmig la senda i les passes de del Sant al llarg de la seva vida». A més a mes, apropa a certs moments d’especial interés de Claret, que mostren el seu testimoni evangèlic. Entre aquests, apareix la seva estada a l’Havana, on va actuar com a «representant dels drets de les persones de color més vulnerables i empobrides». També, la seva actuació enmig la cort d’Isabel II, «on aportarà un camí d’humanització».

A través de les escenes del llargmetratge l’espectador descobreix les passes d’aquest sant que deixa un camí que va marcar la història de l’Església.