Comentari de cinema espiritual: «Claret»

Pel·lícula sobre la vida del fundador dels Missioners Claretians que va marcar la història de l'Església

08 Oct, 2021
Església de Barcelona

Aquesta setmana la secció de cinema espiritual presenta la pel·lícula recentment estrenada als cinemes: Claret. El crític de cinema, Peio Sánchez, selecciona aquesta pel·lícula dirigida per Pablo Moreno, amb una llarga trajectòria fílmica religiosa (Tierra Santa, Red de Libertat, Fátima, el último misterio, Poveda…) En aquest cas, posa el focus a la vida del fundador dels Missioners Claretians. 

Sinopsis

L’argument s’ubica a l’any 1930. L’escriptor i intel·lectual conegut pel pseudònim Azorín descobreix un engany que s’ha propagat al llarg de gairebé seixanta anys: la vida i les obres de l’arquebisbe espanyol Antoni Maria Claret, fundador dels Missioners Claretians, havien estat adulterades. A partir d’aquesta troballa, l’escriptor, al costat de Pio Baroja, investigaran a través de la vida del fundador dels Missioners de l’Immaculat Cor de Maria. 

Una vida que marca la història de l’Església

El crític de cinema espiritual exposa com, tot i les limitacions, hi ha una posada en escena molt remarcable. D’altra banda, en l’aspecte més argumental, destaca com a través de la pel·lícula l’espectador coneix la vida d’aquest referent de l’Església.

Tal com explica Peio Sánchez, «mostra la veritat de Claret, enmig la senda i les passes de del Sant al llarg de la seva vida». A més a mes, apropa a certs moments d’especial interés de Claret, que mostren el seu testimoni evangèlic. Entre aquests, apareix la seva estada a l’Havana, on va actuar com a «representant dels drets de les persones de color més vulnerables i empobrides». També, la seva actuació enmig la cort d’Isabel II, «on aportarà un camí d’humanització».

A través de les escenes del llargmetratge l’espectador descobreix les passes d’aquest sant que deixa un camí que va marcar la història de l’Església.

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)