Reunió n. 246 dels bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense

Els bisbes han fet arribar al bisbe de Tenerife, Mons. Bernardo Álvarez, la seva solidaritat i pregària a causa de la crisi humanitària provocada per l'erupció del volcà Cumbre Vieja de l'illa de La Palma

08 Oct, 2021
Església de Barcelona

Els dies 5 i 6 d’octubre de 2021 ha tingut lloc la reunió n. 246 de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), a l’edifici del Seminari Conciliar de Barcelona.

1.- Al matí del dia 5, els bisbes han participat en la inauguració del curs 2021-2022 de l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP). L’acte d’inauguració ha començat amb la celebració de l’eucaristia, presidida per Mons. Bernardito Auza, nunci apostòlic a Espanya i Andorra. A continuació, a l’Aula Magna ha tingut lloc la sessió acadèmica, que ha estat presidida pel cardenal arquebisbe de Barcelona i Gran Canceller de l’AUSP, Joan Josep Omella, i a la qual han assistit tots els bisbes de les diòcesis catalanes. La lliçó inaugural del curs 2021-2022 ha anat a càrrec de la Dra. Maria Garganté Llanes, professora de la Facultat Antoni Gaudí (FHEAG), amb el títol: «Paisatge espiritual a la Catalunya del barroc: reflexions sobre art i patrimoni».

2.- Els bisbes han rebut la visita dels membres del moviment Germandat Obrera d’Acció Catòlica (GOAC) Maria E. Fornos, Joan Mate i Miguel Romera, els quals els han exposat els actes que aquest moviment d’adults d’Acció Catòlica en el món obrer està portant a terme en ocasió del 75 aniversari de la seva fundació a Espanya de la mà de Guillem Rovirosa, nascut a Vilanova i la Geltrú i actualment en procés de beatificació. Així mateix els han presentat les diverses accions que la GOAC realitza en defensa dels drets de les persones més vulnerables de la societat, enderrocant murs i construint ponts, tal com diu el lema d’aquest aniversari. El diumenge 10 d’octubre a les 12 del migdia se celebrarà l’Eucaristia a la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona en ocasió d’aquest aniversari que presidirà Mons. Sergi Gordo, bisbe auxiliar de Barcelona i president del Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya (SIPOC).

3.- El P. Joan M. Mayol, OSB, director de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat, ha presentat als bisbes les celebracions previstes per al VIIIè centenari de l’esmentada Confraria, que s’escaurà l’any 2023. La Confraria, d’acord amb els suggeriments del papa Francesc, vol afavorir la pietat popular, l’amistat social i la confraternitat universal. D’ençà del 2017 en què es va reactivar la vida de la Confraria, s’ha reprès el contacte amb les delegacions existents i s’ha restablert la relació amb molts dels centres d’arreu del món. Aquests centres integrats a les parròquies volen ser un suport a la vida cristiana dels seus confrares. El monjo benedictí P. Mayol ha exposat als bisbes diverses propostes per a fer créixer la devoció a la Mare de Déu de Montserrat tant a les nostres diòcesis com arreu del món on es venera la «Moreneta».

4.- Els bisbes han rebut la visita del P. Enric Puig, SJ acompanyat de la Sra. Meritxell Ruiz, actual secretària general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC). El P. Puig ha fet una síntesi del seu treball com a secretari de la FECC, i la Sra. Ruiz ha presentat un informe de la situació de l’ensenyament a casa nostra en aquest moment, així com també els reptes que està vivint l’escola cristiana. Els bisbes han agraït al jesuïta P. Enric Puig el treball constant, ponderat, eficaç, acurat i abnegat realitzat durant disset anys al capdavant de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya i també han expressat a la Sra. Meritxell Ruiz el seu suport en la responsabilitat que ha assumit com a secretària general de la FECC.

5.- S’ha iniciat la preparació de la propera visita ad limina que es portarà a terme del 15 al 19 de gener de l’any 2022. També s’han tractat diversos aspectes d’alguns àmbits de la pastoral com ara la formació dels seminaristes o el patrimoni cultural.

6.- Els bisbes han nomenat la Sra. Mercè Solé Tey directora del Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya (SIPOC), per un trienni; Mn. Miquel Álvarez Rodríguez, prevere de l’arquebisbat de Barcelona, consiliari de la JOC de Catalunya, per quatre anys; Mn. Jordi Espí Vives, prevere de l’arquebisbat de Barcelona, consiliari del MIJAC de Catalunya, per un bienni; i han donat el consentiment per tal que Mn. Josep M. Riba, prevere del bisbat de Vic i director del Secretariat Interdiocesà de Custòdia i Promoció de l’Art Sacre (SICPAS), pugui ser nomenat vocal de la Comissió Executiva de la Junta de Museus del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, per sis anys.

7.- Els bisbes han acordat que Mons. Salvador Cristau, bisbe administrador diocesà de Terrassa, tingui cura del treball interdiocesà pel que fa al Clergat, Seminaris i Pastoral Vocacional; que Mons. Sergi Gordo, bisbe auxiliar de Barcelona, tingui cura de la Comissió Interdiocesana d’Apostolat Seglar (CIAS); i que Mons. Xavier Vilanova, bisbe auxiliar de Barcelona, sigui el president del Secretariat Interdiocesà de Joventut (SIJ).

8.- Finalment, els bisbes han fet arribar al bisbe de Tenerife, Mons. Bernardo Álvarez, la seva solidaritat i pregària a causa de la crisi humanitària provocada per l’erupció del volcà Cumbre Vieja de l’illa de La Palma.

Els dies 5 i 6 d’octubre de 2021 ha tingut lloc la reunió n. 246 de la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), a l’edifici del Seminari Conciliar de Barcelona.

1.- Al matí del dia 5, els bisbes han participat en la inauguració del curs 2021-2022 de l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP). L’acte d’inauguració ha començat amb la celebració de l’eucaristia, presidida per Mons. Bernardito Auza, nunci apostòlic a Espanya i Andorra. A continuació, a l’Aula Magna ha tingut lloc la sessió acadèmica, que ha estat presidida pel cardenal arquebisbe de Barcelona i Gran Canceller de l’AUSP, Joan Josep Omella, i a la qual han assistit tots els bisbes de les diòcesis catalanes. La lliçó inaugural del curs 2021-2022 ha anat a càrrec de la Dra. Maria Garganté Llanes, professora de la Facultat Antoni Gaudí (FHEAG), amb el títol: «Paisatge espiritual a la Catalunya del barroc: reflexions sobre art i patrimoni».

2.- Els bisbes han rebut la visita dels membres del moviment Germandat Obrera d’Acció Catòlica (GOAC) Maria E. Fornos, Joan Mate i Miguel Romera, els quals els han exposat els actes que aquest moviment d’adults d’Acció Catòlica en el món obrer està portant a terme en ocasió del 75 aniversari de la seva fundació a Espanya de la mà de Guillem Rovirosa, nascut a Vilanova i la Geltrú i actualment en procés de beatificació. Així mateix els han presentat les diverses accions que la GOAC realitza en defensa dels drets de les persones més vulnerables de la societat, enderrocant murs i construint ponts, tal com diu el lema d’aquest aniversari. El diumenge 10 d’octubre a les 12 del migdia se celebrarà l’Eucaristia a la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona en ocasió d’aquest aniversari que presidirà Mons. Sergi Gordo, bisbe auxiliar de Barcelona i president del Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya (SIPOC).

3.- El P. Joan M. Mayol, OSB, director de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat, ha presentat als bisbes les celebracions previstes per al VIIIè centenari de l’esmentada Confraria, que s’escaurà l’any 2023. La Confraria, d’acord amb els suggeriments del papa Francesc, vol afavorir la pietat popular, l’amistat social i la confraternitat universal. D’ençà del 2017 en què es va reactivar la vida de la Confraria, s’ha reprès el contacte amb les delegacions existents i s’ha restablert la relació amb molts dels centres d’arreu del món. Aquests centres integrats a les parròquies volen ser un suport a la vida cristiana dels seus confrares. El monjo benedictí P. Mayol ha exposat als bisbes diverses propostes per a fer créixer la devoció a la Mare de Déu de Montserrat tant a les nostres diòcesis com arreu del món on es venera la «Moreneta».

4.- Els bisbes han rebut la visita del P. Enric Puig, SJ acompanyat de la Sra. Meritxell Ruiz, actual secretària general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC). El P. Puig ha fet una síntesi del seu treball com a secretari de la FECC, i la Sra. Ruiz ha presentat un informe de la situació de l’ensenyament a casa nostra en aquest moment, així com també els reptes que està vivint l’escola cristiana. Els bisbes han agraït al jesuïta P. Enric Puig el treball constant, ponderat, eficaç, acurat i abnegat realitzat durant disset anys al capdavant de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya i també han expressat a la Sra. Meritxell Ruiz el seu suport en la responsabilitat que ha assumit com a secretària general de la FECC.

5.- S’ha iniciat la preparació de la propera visita ad limina que es portarà a terme del 15 al 19 de gener de l’any 2022. També s’han tractat diversos aspectes d’alguns àmbits de la pastoral com ara la formació dels seminaristes o el patrimoni cultural.

6.- Els bisbes han nomenat la Sra. Mercè Solé Tey directora del Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya (SIPOC), per un trienni; Mn. Miquel Álvarez Rodríguez, prevere de l’arquebisbat de Barcelona, consiliari de la JOC de Catalunya, per quatre anys; Mn. Jordi Espí Vives, prevere de l’arquebisbat de Barcelona, consiliari del MIJAC de Catalunya, per un bienni; i han donat el consentiment per tal que Mn. Josep M. Riba, prevere del bisbat de Vic i director del Secretariat Interdiocesà de Custòdia i Promoció de l’Art Sacre (SICPAS), pugui ser nomenat vocal de la Comissió Executiva de la Junta de Museus del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, per sis anys.

7.- Els bisbes han acordat que Mons. Salvador Cristau, bisbe administrador diocesà de Terrassa, tingui cura del treball interdiocesà pel que fa al Clergat, Seminaris i Pastoral Vocacional; que Mons. Sergi Gordo, bisbe auxiliar de Barcelona, tingui cura de la Comissió Interdiocesana d’Apostolat Seglar (CIAS); i que Mons. Xavier Vilanova, bisbe auxiliar de Barcelona, sigui el president del Secretariat Interdiocesà de Joventut (SIJ).

8.- Finalment, els bisbes han fet arribar al bisbe de Tenerife, Mons. Bernardo Álvarez, la seva solidaritat i pregària a causa de la crisi humanitària provocada per l’erupció del volcà Cumbre Vieja de l’illa de La Palma.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)