Barcelona acollirà la primera Jornada de Campanologia ‘Vivos Voco’

Experts en campanologia es reuniran els dies 22 i 23 d'octubre en un congrés que es celebrarà a la Facultat Antoni Gaudí d'Història, Arqueologia i Arts Religioses

08 Oct, 2021
Església de Barcelona

El proper 22 d’octubre, a les 17 h, s’inaugurarà a Barcelona la I Jornada de Campanologia Vivos Voco, que acollirà la Facultat Antoni Gaudí d’Història, Arqueologia i Arts Religioses. Durant dos dies comptarà amb la participació dels especialistes en campanologia més reconeguts d’Espanya, entre ells, el campaner valencià Francesc Llop, amb més de 50 anys d’experiència en campanologia.

Vivos Voco («Jo crido els vius») seran un seguit de ponències on s’exposaran temes relacionats amb la conservació preventiva i la restauració dels conjunts de campanes de Barcelona. També es donaran algunes de les claus que s’han de tenir en compte a l’hora d’afrontar intervencions en els campanars, amb la voluntat que empreses d’instal·lació i institucions en puguin disposar com a eina i marc de treball.

Així mateix, també es mostraran aspectes que generen sovint controvèrsia com ara l’impacte sonor damunt de la població i la legislació que en fa referència. Tot plegat forma part d’una mirada diferent vers l’instrument de la campana, una mirada més tècnica.

La campana al llarg de la història ha tingut un paper important per a la majoria de religions que han considerat la campana un instrument molt útil entre els elements semiòtics del llenguatge ritual el qual permet als humans la comunicació amb la divinitat. El so de la campana eleva la veu del poble al seu Déu i crida al seu encontre.

Aquesta Jornada està promoguda per l’Arquebisbat de Barcelona, la Catedral de Barcelona, el Grup de Recerca Campanològica de Barcelona (GRCB) i l’Associació de Campaners de Santa Maria del Pi.

Inscripcions

Per participar en aquesta jornada de campanologia, cal omplir el següent formulari d’inscripció.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)