Mn. Josep Matías reflexiona sobre «la vida, vocació i compromís: sempre al servei»

El delegat episcopal de Càritas Diocesana de Barcelona reflexiona sobre la vocació vital que és «omnicomprensiva, totalitzadora i definitiva», en el marc de l’Eix dels Pobres del Pla Pastoral Diocesà

11 Oct, 2021
Església de Barcelona

Mn. Josep Matías, diaca permanent i delegat episcopal de Càritas Diocesana de Barcelona ha reflexionat sobre «la vida, vocació i compromís: sempre al servei» amb motiu de l’Eix dels pobres del Pla Pastoral Diocesà Sortim! La seva reflexió s’ha basat molt en la vocació fent referència a un plantejament de sant Pau, que es va utilitzar al recés d’advent just quan començava aquest eix dels pobres. «Fèiem referència al fet que cadascun de nosaltres forma part d’un mateix cos i tots tenim la missió de col·laborar en la visió global d’aquest cos, sense diferències, perquè quan una part del cos està malalta tot el cos pateix».

Amb aquest plantejament Matías reflexiona sobre la vocació i el sentit de la nostra vida.  «Quan es parla de vocació pensem en una vocació religiosa, ministerial o en algunes professions determinades, però en el fons cadascun de nosaltres tenim la nostra vocació, és el que dona sentit a la nostra vida, no estem aquí fruit d’una casualitat sinó que estem com a part d’un projecte amb un objectiu comú que és construir la globalitat d’aquest cos universal que podríem dir que és tota la humanitat al llarg dels temps i l’espai» ha explicat. «Aquest projecte, missió o vocació, es concreta també de manera específica en cadascun de nosaltres en l’àmbit que ens toca viure. Si seguim l’exemple del cos, cada cèl·lula participa d’un òrgan i col·labora en la construcció general del cos des de la col·laboració i construcció de l’òrgan en concret. Tenim una missió que és fer present l’amor de Déu en tots els membres d’aquest cos i per tant, que tothom tingui la possibilitat de desenvolupar-se i tots col·laborem en la construcció de la realitat dels altres des d’una visió específica. Aquesta és la nostra vocació vital» ha afegit.

Les tres qualitats de la vocació vital

Aquesta vocació, explica Mn. Matías, té tres qualitats:

Amb això, afirma que hi ha «dos aspectes de la nostra realitat humana que queden molt impregnats per aquesta realitat vocacional que són la professió i l’estat de vida». Segons explica el delegat episcopal de Càritas Barcelona. «En la professió podem desenvolupar totes les nostres potencialitats i fer-nos presents en la construcció de la nostra societat de manera integral. El mateix passa amb l’estat de vida, ser cèlibe, solter, o casat s’ha de veure des de la perspectiva d’on puc viure millor aquesta vocació».

Com trobar la nostra vocació

Mn. Josep Matías ha explicat que trobar aquesta vocació no és fàcil de descobrir. «Hem d’anar intuint esbrinant, discernint aquesta missió, vocació que el Senyor ha somiat per cadascun de nosaltres; això implica desenvolupar una vida interior en cadascun de nosaltres que anirà definint cap a on hem de caminar, perquè els problemes d’aquesta societat universal són canviants i si fóssim capaços de viure tot això amb integritat, la nostra societat seria absolutament millor». També ha afegit que «si som capaços de construir amb harmonia, si atenem les necessitats dels altres perquè cadascú pugui desenvolupar-se en la seva realitat vocacional, estaríem ajudant perquè hi hagués una societat sense les diferències insultants que vivim actualment».

«Aquesta actitud és la que ens ha d’acompanyar i guiar i hem de demanar al Senyor que ens doni la llum per entendre què vol de nosaltres des d’aquest marc global de servei d’atenció a la construcció d’aquest cos universal i d’aquesta societat global, perquè l’amor, la justícia, la tolerància, la comprensió, siguin monedes de curs legal en aquest món que ens toca viure» ha finalitzat Mn. Josep Matías en la seva reflexió.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada.

(Mt 15,1-2.10-14)