68a Jornada General de l’ACO sota el lema «Sembrem grans de mostassa avui»

El bisbe Sergi Gordo ha presidit l’Eucaristia recordant que «la llavor que sembrem és positiva, és bona i no és nostra, és del Senyor»

13 Oct, 2021
Església de Barcelona

Fotografies: ACO

Descobrir que les figures del sembrador i del gra de mostassa s’abracen ha estat el fil conductor de la 68a Jornada General que el moviment Acció Catòlica Obrera (ACO) ha celebrat aquest 12 d’octubre en format híbrid: presencial a la parròquia de Sant Pacià de Barcelona i, també, telemàtic.

La Jornada ha servit per inaugurar un curs en què la militància haurà de revisar els documents fonamentals del moviment: Document d’identitat, Normes de funcionament i Carta econòmica, abans de la celebració del XII Consell dels propers 18 al 20 novembre de 2022. «És necessari posar- nos al dia perquè no ens quedem enquistats en el passat; l’ACO sempre ha d’estar viva en l’avui i ha d’arribar a ser aquest autèntic Moviment evangelitzador», indica el consiliari general, Pepe Baena. I ha convidat: «Davant tenim un nou curs amb la motxilla plena de grans de mostassa que cal sembrar. Els grans de mostassa ens han d’ajudar a acceptar des de la humilitat la capacitat d’allò petit que ha de fer un procés que ja no depèn de nosaltres.»

«Sembrem grans de mostassa avui»

Per donar les primeres orientacions, el sociòleg, teòleg i consiliari del moviment, Quim Cervera, ha aportat una mirada al moment en què ens trobem en clau de revisió de vida amb el títol de la seva conferència que també dona nom a la Jornada «Sembrem grans de mostassa avui». D’una banda, ha analitzat les necessitats bàsiques humanes actuals, en quina situació es troben i les causes: «Hi ha un augment de la desigualtat i de la pobresa i degradació de la natura i una necessitat de respostes positives a tal situació», ha dit. A continuació, ha fet una reflexió evangèlica sobre la paràbola del gra de mostassa (Mt 13,31-32). I, finalment, ha proposat una sèrie d’actituds prioritàries per actuar.

«La sembra no està absenta de llàgrimes»

L’Eucaristia, presidida pel bisbe Sergi Gordo, s’ha celebrat a la parròquia de Sant Pacià. «A vegades ens costa sembrar, ser sembradors humils i alegres. La sembra no està absenta de llàgrimes, aquí està la nostra vulnerabilitat, el nostre pecat», ha dit el bisbe responsable de la Pastoral Obrera a la Conferència Episcopal Tarraconense. I ha recordat que «la llavor que sembrem és positiva, és bona i no és nostra, és del Senyor».

En el manifest «Compromesos solidàriament a viure l’esperança» que l’ACO ha preparat per aquest curs es fa palès que «hem de tenir la força col·lectiva suficient per refer, per reconstruir la comunitat tant a nivell proper (família, amics), com a nivell de xarxes (la parròquia, els nostres veïns, el barri o el poble, el propi moviment), i també en la lluita pels serveis públics, la recuperació de tot allò que ens és comú com a germans que som…».

A la convocatòria han participat 150 militants, amics i simpatitzants i s’han connectat unes 90 persones. L’acte s’ha pogut seguir a les xarxes socials amb l’etiqueta #JGACO2021.

Font: ACO

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No calia, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham.

(Lc 13,10-17)