P. Manel Gasch: «La celebració del Mil·lenari és l’oportunitat de projectar Montserrat vers el futur»

Aquest matí s’ha celebrat la l’acte de benedicció del P. Manel Gasch i Hurios com a nou abat del Monestir de Santa Maria de Montserrat, conferida per l’Excm. P. Manuel Nin i Güell, monjo de Montserrat i bisbe (exarca apostòlic) dels catòlics de tradició bizantina de Grècia. 

A la celebració han participat part dels bisbes de Catalunya, entre aquests, els bisbes auxiliars de Barcelona, Mons. Sergi Gordo i Mons. Javier Vilanova, així com, l’arquebisbe emèrit, Card. Lluís Martínez Sistach. També hi havia un bon nombre de superiors masculins i femenins, benedictins i cistercencs, amb el Revm. P. Gregory J. Polan, abat primat de la Confederació Benedictina; i el Rdm. P. Guillermo Arboleda, abat president de la Congregació Sublacense-Cassinesa. 

Entre els assistents destacaven algunes personalitats civils, com el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès; la delegada del Govern central a Catalunya, Teresa Cunillera; la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró; la directora general d’Afers Religiosos, Yvonne Griley; la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín; a més de representants del Patronat de la Muntanya de Montserrat, de la societat civil i eclesial vinculats al Monestir.

El ritu de benedicció ha tingut lloc després de l’Evangeli, quan un dels monjos assistents de l’abat elegit s’ha adreçat al bisbe oficiant i li ha demanat que confereixi la benedicció. Aquest pronunciat l’homilia, al terme de la qual l’elegit fa la promesa de fidelitat al nou ministeri. Després s’ha prostrat i amb Lletanies del sants. El bisbe Manel Nin ha pronunciat l’extensa Oració de benedicció i, a continuació, l’elegit a rebut els distintius del seu nou ministeri: la Regla de sant Benet, l’anell, la mitra i el bàcul; que signifiquen, respectivament, el mestratge, l’amor esponsal per la comunitat, l’autoritat i la missió de pastor. Finalment, el celebrant ha acompanyat el nou abat a la càtedra, on ha rebut l’abraçada dels bisbes, dels abats i dels monjos de la comunitat de Montserrat.

Viure l’Evangeli amb la Creu

A l’inici de l’homilia, el bisbe Manuel Nin ha agraït la invitació per celebrar la benedicció a Montserrat, on com tots els monjos se sent com a «casa».

Partint de la litúrgia de la Paraula, ha recordat  que «viure l’Evangeli, ahir, avui i sempre, no és mai un camí planer», sinó acompanyat de la creu, la del Crist. «És un camí on un món, de vegades hostil i de vegades indiferent, ens demanarà raó de la nostra fe». «Anunciar i viure sempre l’Evangeli, que és la nostra resposta, el nostre testimoniatge enmig dels homes», ha afegit. 

Ha subratllat aquest 13 d’octubre, precisament, en la festa dels monjos beats màrtirs. Tots ells inclosos en el gran nombre de «sants monjos» que ha marcat la història del Monestir. Tal com ha dit, «ells, els màrtirs, per llur testimoniatge i llur martiri, juntament amb tants i tants que ens han precedit, intercedeixen per tal que, també nosaltres, esdevinguem “familiars… del Crist”». En aquesta línia ha assenyalat com el Pare Gasch s’ha afegit ara també en aquest  «cor de tots els monjos» . 

Pare, mestre i màrtir

El Pare Nin, seguint allò que es pronuncia al ritual ha recordat que com a Pare Abat ha estat escollit per «instruir, guiar, ensenyar, portar cap a Déu». «Un mestratge, un guiatge, un acompanyament, sempre “fent les vegades del Crist”. A través teu el Crist continuarà ensenyant, guiant, portant cap a Déu. “Fent les vegades del Crist”». 

L’ha animat a «no tenir por» per allò que li confereix el títol. «No hi renunciïs, no hi renunciem mai a aquest títol! – ha expressat -. És un “títol / ministeri” que “pesa”, t’ho puc assegurar, però també és un títol, una diaconia, que tantes i tantes vegades et donarà força i consol». 

Quant als títols que es confereix al Pare Abat, Nin ha recordat també el de «pare, pastor, mestre, guia, timoner, metge» d’ànimes i malalts. A tots aquests ministeris, hi ha afegit el de «màrtir». En el sentit més fort del terme, tal com ha dit: «màrtir / testimoni del Crist en la comunitat, en l’Església, en el món on ens toca de viure». 

Agraïments a tothom 

Després del ritus, una vegada amb la benedicció rebuda, el nou Pare Abat ha rebut la salutació fraternal del bisbe celebrant, així com dels bisbes concelebrants i monjos benedictins. 

Després de la litúrgia de l’Eucaristia, el P. Gasch ha adreçat a tots els presents, on ha aprofitat per agrair la presència en aquest dia i al llarg de la seva trajectòria a tots aquells que hi han estat presents. Ha donat un gràcies especialment per a la celebració viscuda en comunitat. «Una comunitat que pregava i invocava els dons de l’Esperit Sant per enfortir la meva fidelitat a Jesucrist i al seu Evangeli en el servei que els meus germans m’han encomanat com a abat» a Montserrat. Tal com ha dit, «si potser a tots no ens uneix la fe, sí que compartim l’amistat, el respecte i l’estimació per Montserrat».

Mil·lenari de Montserrat, a prop de la societat

En aquest context, ha subratllat el caràcter d’acollida de l’Abadia de Montserrat. «El monestir és sempre la casa de Déu i per tant la casa de tothom; per a uns, els monjos, de manera estable i pels altres, els hostes, de manera passatgera; Montserrat és a més la casa de la Mare de Déu, de la Moreneta, de la Patrona de Catalunya, venerada per fidels i pelegrins d’arreu, la casa on voldríem que tothom s’hi trobi bé. Aquest santuari és el do que Déu ha fet a la nostra comunitat i ens en sentim alhora responsables i agraïts».

D’altra banda, el P. Manel Gasch ha informat del desig que tota la comunitat de monjos es posi a «escoltar la veu de Déu i dels una als altres», sobretot En la proximitat del mil·lenari del monestir, l’any 2025. Tal com ha dit, es vol aprofitar aquesta celebració per «apropar Montserrat a la societat», ja que  de Montserrat son també «mil anys d’una societat amb la quan han avançat conjuntament al llarg de la història». i «l’oportunitat de projectar Montserrat vers el futur». En aquest camí, ha tingut presents els seus antecessors, els PP. Abats Sebastià M. Bardolet i Josep M. Soler, «la memòria viva del guiatge de la comunitat en els darrers més de trenta anys».

Finalment, el nou Pare Abat, referint-se al context de pandèmia ha esperançat que en aquests moments difícils, després de la pandèmia, la comunitat «sigui capaç de donar esperança veritable a tothom i solidaritzar-se amb els qui més en patiran els efectes».