Germanor Obrera d’Acció Catòlica celebra els 75 anys de la seva creació

El bisbe auxiliar de Barcelona Sergi Gordo presideix l'Eucaristia amb motiu de l'aniversari de l'entitat a la basílica de Santa Maria del Mar

13 Oct, 2021
Església de Barcelona

Fotografies: GOAC

La Basílica de Santa Maria de la Mar de Barcelona ha acollit aquest diumenge l’Eucaristia amb motiu del 75è aniversari de la Germanor Obrera d’Acció Catòlica (GOAC), presidida pel bisbe auxiliar de Barcelona i president del Secretariat Interdiocesà de Pastoral Obrera de Catalunya, Mons. Sergi Gordo Rodríguez. Concelebrant destacava el rector de Santa Maria de la Mar, Mn. Salvador Pié, i el consiliari de la GOAC de Barcelona, Ramiro Pampols. 

Simpatitzants i militants de la GOAC van rebre l’acollida de la comunitat de la també coneguda com a catedral de la Mar, construïda gràcies a la fe, la determinació i el gran esforç de gent molt humil del barri de la Ribera de Barcelona, mariners, pescadors, carregadors del port, fusters, vidriers i altres obrers, al segle XIV. 

Va ser un acte molt participatiu, van prendre la paraula en el moment de la pregària universal els diferents col·lectius de la Pastoral Obrera Obrera de Barcelona. Així, a través de la veu d’una jocista i animadora del MIJAC, s’han elevat les aspiracions de la JOC sobre la joventut desocupada i precària; de l’ACO sobre les persones migrades, en veu del seu president; dels Capellans Obrers sobre els accidents laborals, en veu del consiliari; de les Religioses en Barris Obrers sobre la centralitat del que és profundament humà, en veu d’una religiosa activista de la PAH, i del Sector de Dones de la GOAC i dels Equips de Dolor també de la GOAC, a més de les de Pastoral Obrera de la diòcesi, compartides, aquestes últimes, per Liria Román López, la nova directora de la POB.

Fraternitat del moviment

En un ambient fratern i inclusiu, el rector i el bisbe, Mons Sergi Gordo, han tingut paraules entranyables i emotives cap a l’HOAC. També cap al seu impulsor, Guillem Rovirosa i Albet, en procés de beatificació, el que sens dubte ha contribuït a donar a conèixer la tasca d’aquest moviment especialitzat d’Acció Catòlica que en aquest any celebra els seus 75 anys d’existència.

La col·lecta de l’assemblea celebrant s’ha dedicat a un projecte de barri del Besòs, en concret al menjador solidari cofundat per la Merche Rodríguez Maurin, qui va intervenir per explicar la tasca que porten a terme. També s’ha regalat a les persones assistents, com a record de l’acte, un marcador de llibre amb l’Oració a Jesús Obrer.

A la foto final de família es troben, al costat de la GOAC barcelonina i de Sant Feliu, aquesta responsable del menjador solidari, sacerdots de la Pastoral Obrera, així com religioses Javerianas, Salesianes i Germanetes de l’Assumpció, a més de conegudes teòlogues com Neus Forcano i Aparicio i Teresa Forcades i Vila.

Font: GOAC

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada.

(Mt 15,1-2.10-14)