La “caritat política” a l’encíclica ‘Fratelli Tutti’ del papa Francesc

Fotografies: Ramon Ripoll

Aquesta setmana l‘Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) ha inaugurat el curs 2021-22. La lliçó inaugural ha anat a càrrec del doctor en teologia moral i  professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya, Gaspar Mora. L’acte ha estat presidit pel bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova. 

Continuar amb el do de la perseverància

El bisbe Vilanova, en la seva intervenció ha agraït a l’ISCREB el «do de la perseverança que han demostrat des dels seus inicis». «Heu pogut treballar molt i ajudar a viure la fe i posar-la al servei del món i de la cultura. Entrar en diàleg amb el nostre món». En el context del Sinode que comença el proper diumenge a les parròques ha recordat que «som poble de Déu que caminem junts i se’ns demana implicar-nos com església en la nostra missió, encarnar-nos en Jesucrist». Citant el papa Francesc ha convidat a «créixer com a formadors amb una passió per Jesús i per al seu poble i el nostre món».

D’altra banda, el bisbe Javier s’ha referit al Pla Pastoral Diocesà, i ha animat a continuar caminant com Església en sortida, seguint el nou eix: el discerniment. Finalment ha instat que aquest curs pugui ser «un any en que poguem gaudir en l’aprofundiment de la nostra fer i de donar-la a conèixer».

Fratelli Tutti promou la fraternitat universal

Gaspar Mora recorda que l’encíclica Fratelli Tutti promou la fraternitat universal de  tots els homes i dones del món. Això inclou també la dimensió política, i es fa palès  quan el text fa referència a «caritat social i política” (FT 176), “amistat social” (FT 198), i  «amor polític» (FT 180). 

El professor adverteix que el llenguatge polític es mou en els termes dels drets  humans, de la justícia, de les relacions internacionals, dels valors fonamentals o de la  pau; no apareixen categories com l’amistat, la caritat o l’amor. Mora subratlla que el papa Francesc elabora el seu pensament amb detenció al voltant d’aquestes  expressions «té tot l’interès de dir que la seva aportació segueix la línia del Magisteri  precedent de l’Església».

El papa Francesc no fa al·lusió a la sorpresa d’un llenguatge tan allunyat del discurs  polític real, i per això val la pena subratllar aquest accent i analitzar-lo «va al nucli del  pensament cristià sobre el tema», afirma el professor. 

Gaspar Mora ha ordenat el seu discurs en tres eixos: La fomentació del missatge polític  cristià on reflexionarà sobre el missatge salvífic cristià, la fe i la caritat, i els  desafiaments de l’Església actual; la recerca de sentit evangèlic de l’àgape on exposarà  el sentit de l’amor en el nostre món present, de l’àgape evangèlic, i la intenció de  Fratelli Tutti en l’accent sobre la «caritat política» ; i finalment, la recerca del bé en les  decisions concretes on s’argumentarà el pas de l’actitud del cor a les decisions  singulars, i la història perennement jutjada. 

L’acte ha comptat amb la presència d’autoritats polítiques com Excm. Sr. Salvador Illa,  I. Sr. Josep Rius, I. Sra. Silvia Romero, I. Sr. Ramon Espadaler, I. Sr. Kahlil Ghali; i amb  autoritats acadèmiques com Excm. Sr. Antoni Matabosch. 

Algunes afirmacions durant l’acte: 

«El papa Francesc utilitza a Fratelli Tutti expressions sorprenents com Caritat social i  política, Amistat social, Amor polític».

«La fe cristiana no és bàsicament una proposta política, ni una proposta ètica en  general, és un missatge de salvació.»

«La vida de fe i de caritat té lloc allà on les persones i els grups viuen i decideixen la  seva vida i relació.»

«Els polítics i pensadors cristians han de tenir present que el missatge ètic cristià es  realitza també en la gestió política, cercant convivència, justícia, pau…es juga el misteri  de crida de Déu i resposta en l’Esperit del Senyor.»

Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona – Carrer Diputació 231, 08007, Barcelona – 93 454 19 63 – Lucia Montobbio: comunicacio@iscreb.org 

NP 14/01/2021, Barcelona 

«Els desafiaments pastoral i teològic plantegen la qüestió greu i complexa del lloc i la  missió de l’Església en el nostre món, desequilibrat, postcristià, plural i molt de  sofriment.»

«Les comunitats cristianes tenim la missió de superar les preteses evidències de la  nostra cultura i aproximar-nos al sentit genuí cristià de les expressions que ens  defineixen.»

«L’amor evangèlic no és bàsicament una emoció o una intensificació del sentiment; és  una actitud de la persona respecte a tot el que és altre». 

«En l’àmbit polític cal un llenguatge més amorós, tou, amable, parlar de sensibilitat  social, solidaritat entre els pobles, fer camí junts…valorar el factor humà, les alegries,  el reconeixement del treball i l’esforç.»

«El binomi caritat-política evoca aquesta tensió. Per una banda, l’actitud fonamental  del cor, la caritat; per l’altra, les decisions concretes adequades a cada moment i a  cada decisió: les decisions polítiques.»

«L’exigència d’un discerniment ètic a la recerca d’un bé social i polític té conseqüències  antropològiques greus; posa tota la història sota el judici de la veritat, el judici de  Déu… però inevitablement el coneixement de la història provoca vergonya».

«La simple expressió «caritat política» evoca un inacabable conjunt d’injustícies i de  sofriment, i una exigència urgent de justícia».

Gaspar Mora

Gaspar Mora (Sant Andreu de Llavaneres, 1939) és doctor en teologia moral i  professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya, de la qual va ser vicedegà i  degà-president. És també professor jubilat de Moral de l’amor i la sexualitat a l’Institut  Superior de Ciències Religioses. És autor, entre altres obres, de Reflexions sobre  l’estatut de la moral cristiana (1983), Eutanàsia (1988), Ètica sexual (1992), Què és ser  cristià? (2004) i La vida cristiana. Teologia moral fonamental (2004). Amb La  marginació: dolor, mirall i repte va obtenir el premi Joan Maragall de l’any 1996.

Font: ISCREB