50 años de FTC

Entrevista al Dr. Joan Planellas, decano de la Facultad de Teología de Cataluña

11 May, 2018
Església de Barcelona

La Facultad de Teología de Cataluña (FTC) fue erigida el marzo de 1968, en el inmediato post-concilio, cuando los proyectos eran de poner una Iglesia más al día, más cercana a la realidad del mundo y de la cultura, en diálogo con el mundo y con la ciencia. Pasados 50 años, la Facultad “quiere acontecer el pulmón intelectual de la Iglesia a casa nuestra”. “Tenemos que saber ofrecer y presentar una unidad de la sabiduría cristiana, en la diversidad y en el respecto de sus múltiples expresiones y en diálogo con las otras ciencias”, afirma el decano de la FTC, Dr. Joan Planellas.

La Facultad continúa fiel al Vaticano II?

Nuestra Iglesia es y tiene que ser la Iglesia del Concilio Vaticano II, cosa que quiere decir un regreso constante a las fuentes bíblicas y apostólicas, para poder cotejar adecuadamente nuestro presente y futuro. Este doble movimiento que tan bien supo hacer el Concilio, hay que tenerlo muy presente en el hoy eclesial y, especialmente, en el trabajo docente y de investigación de nuestra Facultad.

La teología interesa bastante, hoy?

A pesar del debilitamiento del hecho religioso en Occidente, la teología acontece absolutamente necesaria para hacer significativo el acto de creer. Continúa interesando muchísimo a aquellos que quieren dar razón de su fe cristiana. La teología introduce en la siempre nueva y fascinando buena noticia del Evangelio de Jesús.

Por qué ha habido un divorcio entre teología y pastoral?

A veces, se no ha sabido tener en cuenta la realidad histórica concreta, limitándose a una «teología de escritorio», como afirma el papa Francisco. Y hoy no vivimos tan sólo una época de cambios, sino un verdadero cambio de época. Nuestra Facultad, con su Cátedra de Teología Pastoral, sus seminarios y grupos de reflexión académica, procura ejercer un verdadero diálogo con la realidad concreta de nuestra Iglesia, pero también con la cultura, con la sociedad en general y con el mismo mundo de la ciencia empírica.

Entrevista realizada por Òscar Bardají y Martín para el Full Dominical del 13 de mayo

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Mándame ir a ti sobre el agua.

(Mt 14,22-36)