430 años de las fiestas de Sant Roc

La Plaça Nova está de celebración con la Fiesta Mayor más antigua de la ciudad de Barcelona

13 Ago, 2019
Església de Barcelona

Llegan las fiestas más antiguas de la ciudad de Barcelona. Las fiestas de Sant Roc hacen 430 años. Esta celebración se ubica en la Plaça Nova con la Catedral de paisaje principal. Será del 14 al 17 de agosto. Estas fiestas se han celebrado de manera ininterrumpida desde el 1589 conservando las particularidades y tradiciones del barrio.

La Asociación de Fiestas de la Plaça Nova se encarga de organizar las actividades y de procurar que se conserven las tradiciones relacionadas con la celebración; por eso encontramos toda una serie de elementos singulares. Los jefes de cartel son: “En Cu-cut dal del ruc”. La Cucanya, els Panellets, el Seguici tradicional de Sant Roc, el Porró Llarg, el Globus del Capità Munyón, la Festa del gos, els gegants, el correfoc y el castell de focs. Aun así, también se encontrarán otras actividades como títeres, talleres, cantadas de habaneras, halcones y varios bailes. Así, también se lleva a cabo la fiesta en la calle d’en Roca. Unas fiestas que ponen el focus de atención en los vecinos y vecinas para mantener la tradición huyendo de la estresante rutina de la plaza, siempre masificada por los turistas. Es por eso que las mismas vecinas serán las pregoneras de la Izada de la Bandera Heráldica de Sant Roc.

La leyenda

La historia de la ciudad, sitúa la tradición con el homenaje a Sant Roc. Se dice que el visitante, Sant Roc, cayó enfermo de peste durante una visita a la ciudad y se resguardó en las murallas. Todo el mundo lo ninguneó menos el perro del panadero del barrio, que lo alimentaba con panecillos. Gracias a aquellos panes, Sant Roc se recuperó y retomó su camino acompañado del animal. Así, se le atribuye al santo la protección del barrio contra la peste, ya que esta enfermedad no dejó ninguna muerte. De aquí viene que la fiesta sea un voto del pueblo que se renueva cada año, durante la misa solemne de fiesta mayor en la Església del Pi.

Orígenes

Las fiestas de Sant Roc tienen su origen en 1589. Aquel año hicieron por primera vez una celebración en honor al santo que los había protegido de la peste. En sus orígenes, la fiesta era una procesión que ha evolucionado hasta el séquito festivo de hoy. Esta tradicional celebración solo se ha interrumpido durante los primeros años de la guerra del Francés y por la guerra civil española. Ahora, desde el 21 de marzo de 2017, las fiestas de Sant Roc son Fiesta Patrimonial de Interés Nacional inscrita al catálogo del Patrimonio Festivo de Cataluña.

Consulta el programa aquí

Te interesará…

Síguenos

Facebook

12 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Escogió de entre ellos a doce, a los que también nombró apóstoles.

(Lc 6,12-19)