430 anys de les festes de Sant Roc

La Plaça Nova està de celebració amb la Festa Major més antiga de la ciutat de Barcelona

13 Ag, 2019
Església de Barcelona

Arriben les festes més antigues de la ciutat de Barcelona. Les festes de Sant Roc fan 430 anys. Aquesta celebració s’ubica a la Plaça Nova amb la Catedral de paisatge principal. Serà del 14 al 17 d’agost. Aquestes festes s’han celebrat de manera ininterrompuda des del 1589 conservant les particularitats i tradicions del barri.

L’Associació de Festes de la Plaça Nova s’encarrega d’organitzar les activitats i de procurar que es conservin les tradicions relacionades amb la celebració; per això hi trobem tot un seguit d’elements singulars. Els caps de cartell són: “En Cu-cut dal del ruc”. La Cucanya, els Panellets, el Seguici tradicional de Sant Roc, el Porró Llarg, el Globus del Capità Munyón, la Festa del gos, els gegants, el correfoc i el castell de focs. Tot i això, també s’hi trobaran altres activitats com titelles, tallers, cantades d’havaneres, falcons i diversos balls. Així, també es trobarà la festa al carrer d’en Roca. Unes festes que volen posar als veïns i veïnes com a protagonistes per mantenir la festa tradicional fugint de l’estressant rutina de la plaça, sempre massificada pels turistes. És per això que les mateixes veïnes seran les pregoneres de la Hissada de la Bandera Heràldica de Sant Roc.

La llegenda

El llegendari Barceloní situa la tradició amb l’homenatge a Sant Roc. Es diu que el visitant va caure malalt de pesta durant una visita a la ciutat i es va resguardar a les muralles. Tothom el va menystenir menys el gos del forner del barri, que l’anava alimentant amb panets. Gràcies a aquells pans sant Roc es va recuperar i va reprendre el seu camí acompanyat de l’animal. Així, se li atribueix al sant la protecció del barri contra la pesta que no va deixar cap mort a causa de l’epidèmia. D’aquí ve que la festa sigui un vot del poble que es renova cada any, durant la missa solemne de festa major a l’església del Pi.

Orígens

Les festes de Sant Roc a la plaça Nova tenen l’origen el 1589. Aquell any van fer la per primera vegada una celebració en honor al sant que els havia protegit de la pesta. Als seus orígens la festa era una processó que anava evolucionant fins al seguici festiu d’avui. Aquesta tradicional celebració només s’ha interromput durant els primers anys de la guerra del Francès i per la guerra civil espanyola. Ara, des del 21 de març de 2017, les festes de Sant Roc són Festa Patrimonial d’Interès Nacional inscrita al catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.

Consulta el programa aquí 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

12 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)