25 años del Concilio Provincial Tarraconense

La Dra. Montserrat Coll y Mn. Aureli Ortín presentan el libro “Als 25 anys del Concili Provincial Tarraconense. Amb fidelitat i amb llibertat”

27 Feb, 2020
Església de Barcelona

Fotografías: Ramon Ripoll

Se celebran los 25 años del Concilio Provincial Tarraconense. Un momento señalado por los diez obispados con sede en Cataluña. Por eso la Dra. Montserrat Coll y Mn. Aureli Ortín han querido escribir un libro expresando las opiniones de los miembros que participaron. En esta publicación se encuentra qué se acordó en este concilio, qué se ha cumplido y qué cosas hay que mejorar o establecer. Además cuenta con el prólogo del arzobispo primate de Tarragona, Mons. Joan Planellas, que sitúa el Concilio y su convocatoria en su marco y destaca su actualidad.

El Ateneu Universitari Sant Pacià ha acogido la presentación del libro “Als 25 anys del Concili Provincial Tarraconense. Amb fidelitat i llibertat». Un acto presidido por el cardenal Lluís Martínez Sistach y que contó con la participación del obispo auxiliar de Barcelona, Mons. Sergi Gordo, el decano de la Facultad de Teología de Cataluña, Dr. Joan Torra y, finalmente con el claretiano, Dr. Màxim Muñoz.

25 años del Concilio

“Hace poco más de 25 años los cristianos y cristianas de nuestra tierra fuimos llamados por nuestros obispos a colaborar con ellos en la preparación de un Concilio Provincial”, empezaba diciendo Mn. Aureli Ortín. Para llevar a cabo este concilio, los obispos quisieron consultar los fieles sobre los temas que se tenían que tratar. Después de más de 60.000 respuestas se concretaron cuatro grandes temas que se trataron durante aquellos días y que finalmente, 200 personas acabaron de expresar junto con otras cuestiones que afectaban la Iglesia.

Análisis del Concilio Provincial Tarraconense

Al acercarse los 25 años de su celebración, la Dra. Montserrat Coll y Mn. Aureli Ortín quisieron volver a oír las voces de quienes habían estado presentes. “Pensamos que sería bueno preparar el que ha resultado ser esta publicación que presentamos, y nos propusimos trabajar conjuntamente”, aseguraba Mn. Aureli en la presentación del libro.

“Se trataba de conmemorar los 25 años de nuestro Concilio pidiendo a sus miembros cómo lo vivieron, qué creen que falta para aplicar y qué sugieren hoy para la vida de la Iglesia de las diócesis catalanas”, expresaba la Dra. Coll. Finalmente, consiguieron la respuesta de 67 miembros de entonces.

Puntos positivos y negativos

De estas respuestas, se encuentran algunas de positivas pero también hay algunas de negativas: “Dicen que fue una experiencia eclesial extraordinaria; una responsabilidad y un privilegio; y que les permitió conocer y valorar el conjunto de la Iglesia en Cataluña” aseguraba Montserrat Coll. En cuanto a las respuestas negativas se pueden agrupar en temas muy concretos. “No se ha trabajado bastante en la evangelización y en la revitalización de las comunidades cristianas, ni a favor de los más pobres y marginados. No se ha involucrado bastante los laicos en la vida de la Iglesia, no se ha reconocido como es debido la participación de la mujer y no se han llevado a término las resoluciones sobre los derechos dentro de la Iglesia”, indicaba la autora.

Retos de futuro

Finalmente, hay la esperanza de solucionar los problemas pasados. Mirando al futuro se agruparon dos capítulos: un trabajo interdiocesano y una renovación de la Iglesia. En el primer caso, los miembros del Concilio han pedido “más unidad entre las diócesis catalanas; una convocatoria para poner en común los retos y temas candentes, y dotar de personalidad jurídica la Conferencia Episcopal Tarraconense”. En cuanto a la renovación de la institución los miembros piden “una Iglesia más fiel a Jesús y al Evangelio: misionera, acogedora, liberadora, sencilla y abierta, sinodal, esperanzada y sin miedo”.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Amarás al Señor tu Dios, y a tu prójimo como a ti mismo.

(Mt 22,34-40)