25 años del Concilio Provincial Tarraconense

La Dra. Montserrat Coll y Mn. Aureli Ortín presentan el libro “Als 25 anys del Concili Provincial Tarraconense. Amb fidelitat i amb llibertat”

27 Feb, 2020
Església de Barcelona

Fotografías: Ramon Ripoll

Se celebran los 25 años del Concilio Provincial Tarraconense. Un momento señalado por los diez obispados con sede en Cataluña. Por eso la Dra. Montserrat Coll y Mn. Aureli Ortín han querido escribir un libro expresando las opiniones de los miembros que participaron. En esta publicación se encuentra qué se acordó en este concilio, qué se ha cumplido y qué cosas hay que mejorar o establecer. Además cuenta con el prólogo del arzobispo primate de Tarragona, Mons. Joan Planellas, que sitúa el Concilio y su convocatoria en su marco y destaca su actualidad.

El Ateneu Universitari Sant Pacià ha acogido la presentación del libro “Als 25 anys del Concili Provincial Tarraconense. Amb fidelitat i llibertat». Un acto presidido por el cardenal Lluís Martínez Sistach y que contó con la participación del obispo auxiliar de Barcelona, Mons. Sergi Gordo, el decano de la Facultad de Teología de Cataluña, Dr. Joan Torra y, finalmente con el claretiano, Dr. Màxim Muñoz.

25 años del Concilio

“Hace poco más de 25 años los cristianos y cristianas de nuestra tierra fuimos llamados por nuestros obispos a colaborar con ellos en la preparación de un Concilio Provincial”, empezaba diciendo Mn. Aureli Ortín. Para llevar a cabo este concilio, los obispos quisieron consultar los fieles sobre los temas que se tenían que tratar. Después de más de 60.000 respuestas se concretaron cuatro grandes temas que se trataron durante aquellos días y que finalmente, 200 personas acabaron de expresar junto con otras cuestiones que afectaban la Iglesia.

Análisis del Concilio Provincial Tarraconense

Al acercarse los 25 años de su celebración, la Dra. Montserrat Coll y Mn. Aureli Ortín quisieron volver a oír las voces de quienes habían estado presentes. “Pensamos que sería bueno preparar el que ha resultado ser esta publicación que presentamos, y nos propusimos trabajar conjuntamente”, aseguraba Mn. Aureli en la presentación del libro.

“Se trataba de conmemorar los 25 años de nuestro Concilio pidiendo a sus miembros cómo lo vivieron, qué creen que falta para aplicar y qué sugieren hoy para la vida de la Iglesia de las diócesis catalanas”, expresaba la Dra. Coll. Finalmente, consiguieron la respuesta de 67 miembros de entonces.

Puntos positivos y negativos

De estas respuestas, se encuentran algunas de positivas pero también hay algunas de negativas: “Dicen que fue una experiencia eclesial extraordinaria; una responsabilidad y un privilegio; y que les permitió conocer y valorar el conjunto de la Iglesia en Cataluña” aseguraba Montserrat Coll. En cuanto a las respuestas negativas se pueden agrupar en temas muy concretos. “No se ha trabajado bastante en la evangelización y en la revitalización de las comunidades cristianas, ni a favor de los más pobres y marginados. No se ha involucrado bastante los laicos en la vida de la Iglesia, no se ha reconocido como es debido la participación de la mujer y no se han llevado a término las resoluciones sobre los derechos dentro de la Iglesia”, indicaba la autora.

Retos de futuro

Finalmente, hay la esperanza de solucionar los problemas pasados. Mirando al futuro se agruparon dos capítulos: un trabajo interdiocesano y una renovación de la Iglesia. En el primer caso, los miembros del Concilio han pedido “más unidad entre las diócesis catalanas; una convocatoria para poner en común los retos y temas candentes, y dotar de personalidad jurídica la Conferencia Episcopal Tarraconense”. En cuanto a la renovación de la institución los miembros piden “una Iglesia más fiel a Jesús y al Evangelio: misionera, acogedora, liberadora, sencilla y abierta, sinodal, esperanzada y sin miedo”.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

La planta que no haya plantado mi Padre celestial, será arrancada de raíz.

(Mt 15,1-2.10-14)