25 anys del Concili Provincial Tarraconense

La Dra. Montserrat Coll i Mn. Aureli Ortín presenten el llibre “Als 25 anys del Concili Provincial Tarraconense. Amb fidelitat i amb llibertat”

27 Febr, 2020
Església de Barcelona

Fotografies: Ramon Ripoll

Se celebren 25 anys del Concili Provincial Tarraconense. Un moment assenyalat pels deu bisbats amb seu a Catalunya. Per això la Dra. Montserrat Coll i Mn. Aureli Ortín han volgut escriure un llibre expressant les opinions dels membres que hi van participar. En aquesta publicació s’hi trobarà què es va acordar en aquest concili, què s’ha complert i quines coses cal millorar o establir. A més ha pogut comptar amb el pròleg de  l’arquebisbe primat de Tarragona. Mons. Joan Planellas que situa el Concili i la seva convocatòria en el seu marc i destaca la seva actualitat.

L’Ateneu Universitari Sant Pacià ha acollit la presentació del llibre “Als 25 anys del Concili Provincial Tarraconense. Amb fidelitat i amb llibertat”. Un acte presidit pel Cardenal Lluís Martínez Sistach que va comptar amb la participació del bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sergi Gordo, el degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, Dr. Joan Torra i, finalment amb el claretià, Dr. Màxim Muñoz.

25 anys del Concili

“Fa poc més de 25 anys els cristians i cristianes de la nostra terra vam ser cridats pels nostres bisbes per col·laborar amb ells en la preparació d’un Concili Provincial” començava dient Mn. Aureli Ortín. Per dur a terme aquest concili, els bisbes van voler consultar els fidels sobre els temes que s’havien de tractar. Després de més de 60.000 respostes es van concretar quatre grans temes que es van tractar durant aquells dies i que finalment, 200 persones van acabar d’expressar juntament amb altres qüestions que afectaven l’Església.

Anàlisi del Concili Provincial Tarraconense

En acostar-se els 25 anys de la seva celebració, la Dra. Montserrat Coll i Mn. Aureli Ortín van voler tornar a sentir les veus dels qui hi havien estat presents. “Vam pensar que seria bo preparar el que ha resultat ser aquesta publicació que presentem, i ens vam proposar treballar-hi conjuntament” assegurava Mn. Aureli a la presentació del llibre.

“Es tractava de commemorar els 25 anys del nostre Concili demanant als seus membres com el van viure, què creuen que falta per aplicar i què suggereixen avui per a la vida de l’Església de les diòcesis catalanes” expressava la Dra. Coll. Finalment, van aconseguir la resposta de 67 membres d’aleshores.

Punts positius i negatius

D’aquestes respostes, es troben de positives però també de negatives. “Diuen que va ser una experiència eclesial extraordinària; una responsabilitat i un privilegi; i que els va permetre conèixer i valorar el conjunt de l’Església a Catalunya” assegurava Montserrat Coll. Pel que fa a les respostes negatives es poden agrupar en temes molt concrets. “No s’ha treballat prou en l’evangelització i en la revitalització de les comunitats cristianes, ni a favor dels més pobres i marginats. No s’ha involucrat prou els laics en la vida de l’Església, no s’ha reconegut com cal la participació de la dona i no s’han dut prou a terme les resolucions sobre els drets dins l’Església” indicava l’autora.

Reptes de futur

Finalment, hi ha l’esperança de solucionar els problemes passats. Mirant al futur es van agrupar dos capítols: un treball interdiocesà i una renovació de l’Església. En el primer cas els membres del concili han demanat “més unitat entre les diòcesis catalanes; una convocatòria per posar en comú els reptes i temes candents, i dotar de personalitat jurídica la Conferència Episcopal Tarraconense”. Pel que fa a la renovació de la institució els membres demanen “una Església més fidel a Jesús i a l’Evangeli: missionera, acollidora, alliberadora, senzilla i oberta, sinodal, joiosa, esperançada i sense por”.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Estima el Senyor, el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix.

(Mt 22,34-40)