100 años de Institución Teresiana

Pilar Sánchez y Carolina Ramírez hablan de la vigencia del mensaje del fundador Pedro Poveda hoy en día

03 Ene, 2024
Església de Barcelona
La Institución Teresiana es una Asociación Internacional de laicos, mujeres y hombres, fundada por el sacerdote y pedagogo San Pedro Poveda, cuya finalidad es contribuir a la promoción humana y social a través de la mediación cultural y educativa. Está presente en 30 países de Europa, América, Asia y África, y actualmente está formada por 2.743 miembros. El próximo jueves 11 de enero, día del centenario de su aprobación pontificia por el papa Pío XI, se celebrará una Eucaristía, a las 19h, en la Basílica de la Virgen de la Merced de Barcelona. Pilar Sánchez es la delegada de la Institución Teresiana para la Asociación Primaria por Aragón, Baleares y Cataluña, y Carolina Ramírez, presidenta de la Asociación ACIT Levante Norte.

¿Cómo nace la Institución y por qué tiene hoy plena vigencia?

Había que consolidar una experiencia transformadora. Sus miembros se comprometían a trabajar “al modo de sal”, uniendo esfuerzos, desde un testimonio cristiano y una acción profesional competente, en los campos de la educación y la cultura. En el primer tercio del s. XX, el reconocimiento de los derechos de la mujer en la construcción del mundo era un hito importante. Y fueron mujeres quienes, inicialmente, respondieron a su propuesta. Hoy, que la secularización de nuestro mundo se ha acentuado, la respuesta de su fundador, San Pedro Poveda, sigue siendo una respuesta válida para hombres y mujeres que han querido formar parte de nuestra Asociación.

¿Qué responsabilidades tiene hoy los miembros de la Institución?

Nuestra asociación está constituida por dos asociaciones de fieles con una única misión y diversidad de compromisos. Como ciudadanos laicos intentamos estar atentos a las necesidades de nuestro tiempo con una actitud crítica, activa y participativa. Como creyentes, siempre estamos llamados a hacerlo desde la persona de Jesús: Él es nuestro referente, donde trabajamos, en nuestro hogar, nuestra parroquia u otras asociaciones a las que pertenecemos. Evangelización, educación y acción social constituyen los ejes de nuestros programas y orientan nuestra vida.

¿Qué metodología de “trabajo” creó san Pedro Poveda?

En primer lugar, animaba a establecer estilos de vivir atrayentes. Personas con un talante amable, que nace del cariño que nos merece cada persona. Y espacios que fueran similares en los hogares familiares. Confiaba en la fuerza del testimonio cristiano, en la motivación desde el interés de cada uno, la participación conjunta en tareas estimulantes y la fuerza de lo que da sentido a nuestra vida. También en la formación actualizada y permanente. Son elementos que hoy siguen teniendo actualidad.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

6 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Comieron todos y se saciaron.

(Mt 14,13-21)