1 de mayo, por un trabajo decente

El nuevo equipo de Pastoral Obrera de Nou Barris y los miembros de los otros arciprestazgos agrupan para reflexionar sobre la situación del mundo laboral y reivindicar el lema del curso

02 May, 2017
Montse Punsoda

El distrito de Nou Barris que ha estrenado recientemente equipo de pastoral obrera ha acogido este año la celebración del 1 de mayo, en la parroquia Sant Josep Obrer donde miembros de diferentes grupos de la pastoral se agruparon para reflexionar sobre la situación del mundo laboral y reivindicar el lema del curso, que dice: «No cualquier trabajo, sino un trabajo decente».Trabajo decente

Tal como se informó el primer encuentro del pasado octubre, se quiere profundizar en las bases que requiere un puesto laboral para ser plenamente digno. Por eso desde este año se iniciaba con la premisa de «No cualquier trabajo sino un trabajo decente» cuatro que analizarán diferentes puntos en torno a la situación. Este 2017 se hace énfasis en el «oportunidades de trabajo para todos«. Y los próximos seguirán con, «trabajo con derechos«, «cobertura social para todos» y que «resultado del diálogo tripartito«, entre empresarios, trabajadores y administración.

«Vemos que la situación se está recuperando en el ámbito laboral pero el trabajo es muy precaria», explicaba en declaraciones el delegado de la Pastoral Obrera Pepe Rodado. «No se puede vivir con este tipo de contrato de duración corta que da lugar a los trabajadores pobres. Por eso insistimos con derechos y condiciones que permitan vivir a las personas. A pesar de trabajar uno no puede vivir su trabajo», añadía.

«No a una economía que mata»

Todos los presentes se sumaron estableciendo las bases que requiere un empleo digno que, tal como dijo Emili Ferrando miembro del Equipo de la pastoral, «debe hacerse desde la libertad y asegurando unas condiciones, que hagan lo trabajador independiente «. Tal como se dice en el Manifiesto del 1 de mayo, citando la Encíclica del Francisco, Evangelio Gaudium, un trabajo rompa con «la economía que mata» y camine hacia la fraternidad.

Poniendo un ejemplo de los proyectos sociales que implican para la dignidad laboral, intervino el Toni Parrilla, trabajador social del Centro Cruïlla, del mismo distrito. Una organización que forma y prepara para el mundo laboral a jóvenes con riesgo de exclusión social. Para ofrecerles una luz hacia su futuro y un trabajo que los lleve a la felicidad.

Una realidad por el presente y para las generaciones futuras, tal como pidieron a la oración final. Porque, a pesar de las dificultade,s continúen luchando y haciendo que sea real el «No cualquier trabajo sino un trabajo digno».

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

(Mt 13,54-58)