Carta dominical | «Units per la mateixa llum»

Imatge: A. Codinach / Celebració ecumènica amb motiu de la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians de l’any 2024. Ahir, dia divuit, vam iniciar la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, que finalitzarà el dia 25 de gener. Aquestes dates concretes no són fruit de l’atzar, ja que abracen el període […]

16 Gen, 2025
Església de Barcelona

Imatge: A. Codinach / Celebració ecumènica amb motiu de la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians de l’any 2024.

Ahir, dia divuit, vam iniciar la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, que finalitzarà el dia 25 de gener. Aquestes dates concretes no són fruit de l’atzar, ja que abracen el període entre el dia que, tradicionalment, se celebrava la festa de la càtedra de sant Pere i la festa de la conversió de sant Pau.

¿A què es deu el protagonisme d’aquests dos grans sants en aquesta celebració? Els apòstols Pere i Pau són un model de treball ecumènic. Eren molt diferents entre si i van tenir discrepàncies; tanmateix, van saber respectar-se i treballar per mantenir unida l’Església de Crist.

Enguany, els organitzadors de la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians ens proposen que meditem un preciós text de l’Evangeli de Joan, la resurrecció de Llàtzer (Jn 11,17-27). En aquest episodi, Jesús va a casa d’una família amiga per visitar Llàtzer. Quan hi arriba, es troba que Llàtzer ja ha mort i que ha estat sepultat. En aquest moment de dolor, Jesús acompanya i consola tota la família i els dona esperança, l’esperança de la fe.

En aquest fragment, Jesús dialoga amb Marta sobre allò que uneix tots els cristians: la fe en la resurrecció. Els cristians creiem que Jesús és la resurrecció i la vida, el nostre únic Senyor i Salvador. Jesús ens diu que, si tenim fe en Ell, viurem per sempre. ¿Ho creiem, això? El lema d’aquesta setmana de pregària: “¿Ho creus, això?” (Jn 11,26) incideix precisament en el fonament de la nostra fe.

Aquesta fe ens pot motivar a actuar com ho fa Jesús. Ell s’acosta als més petits i vulnerables i, com veiem en el relat de Llàtzer, es queda amb ells, els escolta i els atén.

Aquests dies són una bona ocasió per reflexionar i treballar per la unitat dels cristians. Fixem-nos en el meravellós que és tot allò que ens uneix i respectem les nostres diferències. Siguem tots u (cf. Jn 17,21).

Amb aquest esperit ecumènic, enguany tenim el goig de celebrar, d’una banda, el 1.700 aniversari del Concili de Nicea, on es va formular un credo que recollia els fonaments comuns de la fe cristiana. Va ser un intent de posar en comú tot allò que unia els cristians de diferents contextos culturals.

D’altra banda, el passat mes de novembre, vam celebrar la constitució de la Taula de Diàleg Interconfessional de Catalunya. Una iniciativa promoguda pels representants de les diverses confessions cristianes que conviuen a Catalunya amb l’objectiu de treballar pel diàleg ecumènic. Déu vulgui que aquesta Taula ajudi a construir ponts sòlids entre els cristians.

Benvolguts germans i germanes, els cristians som humils llànties que volem il·luminar el món amb la llum de Crist. Som llànties diferents, però amb la mateixa llum. Demanem al Senyor que puguem treballar junts perquè, allà on hi hagi foscor, puguem portar-hi la seva llum.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

1 day ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No convé que un profeta mori fora de Jerusalem.

(Lc 13,31-35)