Carta dominical | «Fills de Déu i fills de l’Església»

Baptisme de Crist (1473-1482) de Pere Garcia de Benavarri. Museu Nacional d’Art de Catalunya En la dinàmica de l’any litúrgic, aquest diumenge, en què celebrem el Baptisme del Senyor, es clou el cicle de les festes del temps de Nadal i entrem en la fase que el calendari litúrgic anomena «temps de durant l’any». Aquest […]

09 Gen, 2025
artesans

Baptisme de Crist (1473-1482) de Pere Garcia de Benavarri. Museu Nacional d’Art de Catalunya

En la dinàmica de l’any litúrgic, aquest diumenge, en què celebrem el Baptisme del Senyor, es clou el cicle de les festes del temps de Nadal i entrem en la fase que el calendari litúrgic anomena «temps de durant l’any». Aquest és un temps, aparentment menys fort, durant el qual no se celebra cap aspecte significatiu del misteri de Crist i ocupa trenta-quatre setmanes de l’any litúrgic.

Avui celebrem el baptisme de Jesucrist al riu Jordà, un fet amb el qual es clou la vida oculta de Jesús a Natzaret i comença la seva anomenada vida pública. Ell inaugura la seva missió evangelitzadora per la regió de Galilea. Aquest diumenge la litúrgia ens proposa recordar el baptisme de Jesús amb la narració que en fa l’Evangeli de sant Lluc.

En la primera part del relat de sant Lluc, Joan Baptista és el protagonista, perquè és ell qui parla. Ell predica la conversió a tot el poble i respon a les inquietuds de la gent amb consells valents. Ell és qui anuncia el Messies, Jesús, que vindrà i ens batejarà «amb Esperit i amb foc» (Lc 3,16). Joan Baptista era valent i defensor de la justícia, com Jesús.

En la segona part del relat de sant Lluc, Jesús és batejat per Joan Baptista mentre pregava. Lluc insisteix en aquesta actitud orant de Jesús en els moments més importants de la seva vida. En aquesta escena, des del cel, la veu del Pare proclama que Jesús és el seu Fill: «Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut» (Lc 3,22). Aquestes paraules ens les podem fer nostres i evocar-les en qualsevol moment de la nostra vida, especialment en els moments de soledat i fragilitat.

Jesús, quan rep el baptisme, se solidaritza amb tota la humanitat, que és feble i vulnerable. La memòria del seu baptisme ens invita cada any a fer memòria del nostre propi baptisme. Recordem que en la cerimònia del baptisme els batejats rebem l’aigua que ens purifica del pecat, però no oblidem que rebem el do de l‘Esperit Sant a través de la unció del sant crisma.

L’Esperit Sant ens guiarà durant tota la vida i ens ajudarà a transformar-nos en persones cada cop més semblants a Jesús. L’Esperit disposa al nostre interior la llar on Jesucrist, el Fill de Déu, es vol hostatjar. Mantinguem encesa la flama de l’Esperit per poder escoltar la veu de Crist que ens habita i per poder sembrar amb alegria la Bona Nova de Jesús.

Benvolguts germans i germanes, donem gràcies a Déu pel nostre baptisme, gràcies al qual esdevenim fills de Déu i fills de l’Església. Avui us convido a pregar pel prevere o diaca que us va batejar. Quan rebem el baptisme, rebem la llum i la gràcia del Pare. El  sagrament del baptisme ens obre a la vida de Jesús ressuscitat.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)