Carta dominical | «Siguem tots Reis!»

Acabem d’iniciar un nou any que, com sabeu, és un any jubilar en què volem que l’esperança sigui la protagonista. Comencem l’any amb la il·lusió i l’esperança que ens ha deixat el Nadal i la celebració de l’Epifania demà.

Aquest vespre i demà, moltes famílies gaudiran d’un esdeveniment entranyable: l’arribada dels Reis. Quan Ses Majestats arriben, les famílies es reuneixen i comparteixen l’alegria. Grans i petits desemboliquen regals amb deliri. És entranyable veure la brillantor dels ulls dels més menuts. Tots volem ser sorpresos i rebre obsequis que ens facin feliços.

Ens alegrem molt quan algú pensa en nosaltres i ens fa un obsequi. L’alegria de descobrir el que amaga un paquet ben embolicat no té preu. Ara bé, realment, dura poc aquesta emoció, és fugissera. Potser aviat aquest obsequi l’arraconarem i ja no hi pensarem més. Sovint les llars s’omplen de joguines i d’objectes personals de tot tipus que, al cap d’un temps, queden en l’oblit i acostumen a ser més aviat una nosa que un al·licient. I això es repeteix any rere any. Tenim tendència a acumular coses que no ens acaben d’omplir. Deixem-nos aconsellar pel Mestre quan ens diu: no amuntegueu tresors aquí a la terra que es fan malbé i que els lladres roben. Reuniu tresors al cel que no es fan malbé i no els roben, perquè són tresors del cor (cf. Mt 6,19).

Certament, els regals que venen de Déu no ens faran mai nosa i els guardarem sempre al cor com un tresor. Són regals que els gaudim quan els rebem i, potser, encara més quan els compartim, sí, perquè tal com ens va dir Jesús, «fa més feliç donar que rebre» (Ac 20,35).

Són regals que no depenen de la nostra economia, sinó que són fruit de l’Esperit Sant: l’amor, la bondat, la generositat, la pau, la paciència, l’amabilitat, la companyonia, la solidaritat… Cada un de nosaltres pot ser com una carta enviada per Déu a tota la humanitat que porta bones notícies (cf. 2 Co 3, 1-3).

En un món ferit, els regals de Déu són un bàlsam; en un món trasbalsat aquests regals són esperança. Aquests regals, veritablement, són els que ens fan feliços i romanen al nostre cor. Tan de bo que els sapiguem apreciar en aquests dies de reunions familiars i, especialment, el dia de Reis. Normalment, demanem als Reis que ens portin moltes coses per distreure’ns, per fer bonic, per lluir, per fer servir, però també els podríem demanar poder avançar espiritualment; ser capaços d’anar per la vida com Jesús, fent el bé, mirant les coses amb els seus ulls; tenir saviesa i un cor atent per escoltar; ser capaços de gaudir de la l’alegria i l’esperança que movien Crist.

Què passaria si aquest any ens proposéssim ser tots “reis” generosos en regals immaterials per a tothom? Potser iniciaríem “la revolució de la tendresa” de la qual parla sovint el papa Francesc, potser amuntegaríem tresors al cel.

Benvolguts germans i germanes, posem-nos en camí i seguim l’estrella que ens portarà a Jesús, com van fer els Reis. Que tinguem tots una bona festa de l’Epifania del Senyor!

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.