Carta dominical | «Fills de Déu i fills de l’Església»

Baptisme de Crist (1473-1482) de Pere Garcia de Benavarri. Museu Nacional d’Art de Catalunya En la dinàmica de l’any litúrgic, aquest diumenge, en què celebrem el Baptisme del Senyor, es clou el cicle de les festes del temps de Nadal i entrem en la fase que el calendari litúrgic anomena «temps de durant l’any». Aquest […]

09 Gen, 2025
artesans

Baptisme de Crist (1473-1482) de Pere Garcia de Benavarri. Museu Nacional d’Art de Catalunya

En la dinàmica de l’any litúrgic, aquest diumenge, en què celebrem el Baptisme del Senyor, es clou el cicle de les festes del temps de Nadal i entrem en la fase que el calendari litúrgic anomena «temps de durant l’any». Aquest és un temps, aparentment menys fort, durant el qual no se celebra cap aspecte significatiu del misteri de Crist i ocupa trenta-quatre setmanes de l’any litúrgic.

Avui celebrem el baptisme de Jesucrist al riu Jordà, un fet amb el qual es clou la vida oculta de Jesús a Natzaret i comença la seva anomenada vida pública. Ell inaugura la seva missió evangelitzadora per la regió de Galilea. Aquest diumenge la litúrgia ens proposa recordar el baptisme de Jesús amb la narració que en fa l’Evangeli de sant Lluc.

En la primera part del relat de sant Lluc, Joan Baptista és el protagonista, perquè és ell qui parla. Ell predica la conversió a tot el poble i respon a les inquietuds de la gent amb consells valents. Ell és qui anuncia el Messies, Jesús, que vindrà i ens batejarà «amb Esperit i amb foc» (Lc 3,16). Joan Baptista era valent i defensor de la justícia, com Jesús.

En la segona part del relat de sant Lluc, Jesús és batejat per Joan Baptista mentre pregava. Lluc insisteix en aquesta actitud orant de Jesús en els moments més importants de la seva vida. En aquesta escena, des del cel, la veu del Pare proclama que Jesús és el seu Fill: «Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut» (Lc 3,22). Aquestes paraules ens les podem fer nostres i evocar-les en qualsevol moment de la nostra vida, especialment en els moments de soledat i fragilitat.

Jesús, quan rep el baptisme, se solidaritza amb tota la humanitat, que és feble i vulnerable. La memòria del seu baptisme ens invita cada any a fer memòria del nostre propi baptisme. Recordem que en la cerimònia del baptisme els batejats rebem l’aigua que ens purifica del pecat, però no oblidem que rebem el do de l‘Esperit Sant a través de la unció del sant crisma.

L’Esperit Sant ens guiarà durant tota la vida i ens ajudarà a transformar-nos en persones cada cop més semblants a Jesús. L’Esperit disposa al nostre interior la llar on Jesucrist, el Fill de Déu, es vol hostatjar. Mantinguem encesa la flama de l’Esperit per poder escoltar la veu de Crist que ens habita i per poder sembrar amb alegria la Bona Nova de Jesús.

Benvolguts germans i germanes, donem gràcies a Déu pel nostre baptisme, gràcies al qual esdevenim fills de Déu i fills de l’Església. Avui us convido a pregar pel prevere o diaca que us va batejar. Quan rebem el baptisme, rebem la llum i la gràcia del Pare. El  sagrament del baptisme ens obre a la vida de Jesús ressuscitat.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

1 day ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No convé que un profeta mori fora de Jerusalem.

(Lc 13,31-35)