Carta dominical | «Un temps de reconciliació»

Imatge: Pixabay La Quaresma és un temps de conversió. Un temps en què podem demanar a Déu que canviï el nostre cor, que ens regali una mirada com la seva. En les nostres vides experimentem que no és or tot el que lluu. Evidenciem la facilitat amb què passem d’una bona acció a una manca […]

26 Febr, 2026
Església de Barcelona

Imatge: Pixabay

La Quaresma és un temps de conversió. Un temps en què podem demanar a Déu que canviï el nostre cor, que ens regali una mirada com la seva. En les nostres vides experimentem que no és or tot el que lluu. Evidenciem la facilitat amb què passem d’una bona acció a una manca de caritat o, fins i tot, a una baixesa moral. Tristament som incoherents, capaços del millor, però també del pitjor. Per això, Jesús ens crida a la conversió, a donar-li el centre de les nostres existències, a deixar que sigui Ell qui curi els nostres cors ferits i reorienti les nostres vides desordenades.

Hi ha una bella anècdota atribuïda al genial artista Leonardo da Vinci que, en aquest temps de Quaresma, ens pot ajudar a transformar el nostre cor i a no jutjar els altres. Segons aquesta història, va trigar diversos anys a pintar el quadre de L’últim sopar. Al principi, li va costar trobar un model que pogués representar Jesucrist. Al cap d’un temps, li van presentar un jove de rostre bell i mirada pura que reunia les característiques que l’artista havia estat buscant.

Segons la tradició, Jesús va ser la primera figura que Leonardo da Vinci va pintar en el seu quadre. Després, va anar pintant els apòstols. Tanmateix, quan va voler representar Judes no trobava cap model adequat i va deixar l’obra sense acabar durant un temps. Anys més tard, Leonardo da Vinci va trobar finalment la persona adient. Es tractava d’un criminal famós que havia estat empresonat feia pocs dies. Era un home jove, envellit prematurament, amb el rostre marcat per la por i el rancor. Expliquen que, quan aquell home va veure el quadre, va caure de genolls i li va dir: «No em reconeixes? Aquell jove que vas triar per representar Crist soc jo».

Tots tenim alguna cosa del model d’aquesta història. En el nostre cor sovint es barregen la llum i les tenebres. Així ens ho diu l’apòstol Pau: fem el mal que no volem i no el bé que voldríem fer (cf. Rm 7,19). No obstant això, Déu no es cansa mai de perdonar-nos. Ell no té en compte el nostre passat. I és que l’amor de Déu esborra els nostres pecats. Durant aquests dies de Quaresma rebem amb fe el sagrament de la confessió. Aquest sagrament és l’abraçada de Jesús que ens reconcilia amb Déu Pare i ens prepara per a la Pasqua.

L’evangelista Mateu, en el text de l’Evangeli d’aquest diumenge, ens explica que, un dia, Jesús va pujar a una muntanya amb tres deixebles. Allà, Jesús es va transfigurar. Els seus vestits es van tornar blancs com la neu i el seu rostre brillava com el sol. En aquest text, Déu es mostra com a Paraula que ens conforta, com a força que «transfigura» la nostra vida, com a llum enmig de la foscor de la prova. Obrim el cor i escoltem la veu de Déu, que també ens impulsa a apostar totalment per Jesús, a deixar que Ell sigui el rei i senyor de les nostres vides.

Benvolguts germans i germanes, durant aquests dies de Quaresma recordem que tots som pecadors, estimats i perdonats per Déu. Ell ens espera sempre per oferir-nos el perdó i la seva abraçada de Pare plena de tendresa. Que Jesús ens acompanyi en el camí que porta cap a la Pasqua. Que Maria, Mare de Misericòrdia, ens porti de la mà a l’encontre amb el seu Fill en el preciós sagrament de la reconciliació.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

6 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Surt pels camins i pels horts i insisteix que vingui gent fins que s’ompli la casa.

(Lc 14,15-24)