Carta dominical | «Un temps de reconciliació»

Imatge: Pixabay La Quaresma és un temps de conversió. Un temps en què podem demanar a Déu que canviï el nostre cor, que ens regali una mirada com la seva. En les nostres vides experimentem que no és or tot el que lluu. Evidenciem la facilitat amb què passem d’una bona acció a una manca […]

26 Febr, 2026
Església de Barcelona

Imatge: Pixabay

La Quaresma és un temps de conversió. Un temps en què podem demanar a Déu que canviï el nostre cor, que ens regali una mirada com la seva. En les nostres vides experimentem que no és or tot el que lluu. Evidenciem la facilitat amb què passem d’una bona acció a una manca de caritat o, fins i tot, a una baixesa moral. Tristament som incoherents, capaços del millor, però també del pitjor. Per això, Jesús ens crida a la conversió, a donar-li el centre de les nostres existències, a deixar que sigui Ell qui curi els nostres cors ferits i reorienti les nostres vides desordenades.

Hi ha una bella anècdota atribuïda al genial artista Leonardo da Vinci que, en aquest temps de Quaresma, ens pot ajudar a transformar el nostre cor i a no jutjar els altres. Segons aquesta història, va trigar diversos anys a pintar el quadre de L’últim sopar. Al principi, li va costar trobar un model que pogués representar Jesucrist. Al cap d’un temps, li van presentar un jove de rostre bell i mirada pura que reunia les característiques que l’artista havia estat buscant.

Segons la tradició, Jesús va ser la primera figura que Leonardo da Vinci va pintar en el seu quadre. Després, va anar pintant els apòstols. Tanmateix, quan va voler representar Judes no trobava cap model adequat i va deixar l’obra sense acabar durant un temps. Anys més tard, Leonardo da Vinci va trobar finalment la persona adient. Es tractava d’un criminal famós que havia estat empresonat feia pocs dies. Era un home jove, envellit prematurament, amb el rostre marcat per la por i el rancor. Expliquen que, quan aquell home va veure el quadre, va caure de genolls i li va dir: «No em reconeixes? Aquell jove que vas triar per representar Crist soc jo».

Tots tenim alguna cosa del model d’aquesta història. En el nostre cor sovint es barregen la llum i les tenebres. Així ens ho diu l’apòstol Pau: fem el mal que no volem i no el bé que voldríem fer (cf. Rm 7,19). No obstant això, Déu no es cansa mai de perdonar-nos. Ell no té en compte el nostre passat. I és que l’amor de Déu esborra els nostres pecats. Durant aquests dies de Quaresma rebem amb fe el sagrament de la confessió. Aquest sagrament és l’abraçada de Jesús que ens reconcilia amb Déu Pare i ens prepara per a la Pasqua.

L’evangelista Mateu, en el text de l’Evangeli d’aquest diumenge, ens explica que, un dia, Jesús va pujar a una muntanya amb tres deixebles. Allà, Jesús es va transfigurar. Els seus vestits es van tornar blancs com la neu i el seu rostre brillava com el sol. En aquest text, Déu es mostra com a Paraula que ens conforta, com a força que «transfigura» la nostra vida, com a llum enmig de la foscor de la prova. Obrim el cor i escoltem la veu de Déu, que també ens impulsa a apostar totalment per Jesús, a deixar que Ell sigui el rei i senyor de les nostres vides.

Benvolguts germans i germanes, durant aquests dies de Quaresma recordem que tots som pecadors, estimats i perdonats per Déu. Ell ens espera sempre per oferir-nos el perdó i la seva abraçada de Pare plena de tendresa. Que Jesús ens acompanyi en el camí que porta cap a la Pasqua. Que Maria, Mare de Misericòrdia, ens porti de la mà a l’encontre amb el seu Fill en el preciós sagrament de la reconciliació.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si algú es vol fer servidor meu, el Pare l’honorarà.

(Jn 12,24-26)