Santoral

22 de setembre

Sant Maurici i companys de la Legió Tebea, màrtirs.

Per Sant Mateu, l'estiu adéu.
Dita popular
Sant Maurici i companys de la Legió Tebea, màrtirs.

Avui celebrem el martiri de tota una legió romana. Coneixem els noms de Maurici, Exuperi, Càndid i del veterà Víctor que es negaren, malgrat a estar sota les ordres de l’emperador Maximià, a participar en un sacrifici als déus, retirant-se a Agaunum (avui St. Maurice) a Suïssa, i provocant que la legió primer fos delmada diverses vegades (mort per sorteig d’un soldat de cada deu) y finalment sacrificada tota. Sant Euqueri de Lió narra el seu martiri que fou el 22 de setembre cap a l’any 302.

  1. Commemoració de santa Emèrita, màrtir. A Roma, al cementiri de Commodil·la de la via Ostiense (data incerta).
  1. Sants màrtirs Maurici, Exuperi, Càndid. Eren soldats i en parlar de sant Euqueri de Lió, van ser sacrificats per la seva fe en Crist, en temps de l'emperador Maximià, juntament amb els seus companys de la mateixa legió Tebea i el veterà Víctor. D'aquesta manera, van il·lustrar l'Església amb la seva gloriosa passió. A Agauno (ara Saint Maurice d'Agaune), a la regió de Valais, al país dels helvecis (~ 302).
  1. Sepultura de santa Basília, màrtir durant els regnats de Dioclecià i Maximià. A Roma, a la via Salària Antiga (304).
  1. Sant Silvà, eremita. A Levroux, a Bourges, Aquitània (~ s. V).
  1. Sant Florenci, prevere. Al mont Glonna, a les ribes del Loira, a la regió de Poitiers, a la Gàl·lia (~ s. VI).
  1. Sant Lautó o Laudó, bisbe. A la Gàl·lia, al territori de Coutances (després de 549).
  1. Santa Salaberga, abadessa. Es diu que sant Columbà li va curar la ceguesa i la va encaminar al servei de Déu. A Laon, Nèustria (ara França) (~ 664).
  1. Sant Emmeran, bisbe, martiritzat per la seva fe en Crist. A Ratisbona (ara Regensburg), a Baviera (c. 690).
  1. Trànsit del beat Ot, bisbe de Freising, a Baviera. Va ser mort amb l'hàbit monacal, que mai no va abandonar durant el seu episcopat. Al monestir cistercenc de Morimond, de la Gàl·lia (1158).
  1. Beat Ignasi de Sandone (Llorenç Maurici) Belvisotti, prevere de l’orde dels Germans Menors Caputxins, assidu a atendre penitents i a ajudar malalts. A Torí, a la regió del Piemont (1770).
  1. Beat Josep Marchandon, prevere i màrtir. Durant la Revolució Francesa, va ser embarcat en una sòrdida nau per raó de la seva condició sacerdotal. Va morir consumit de fam i malaltia per volar al Pare. Davant de Rochefort, a la costa nord de França (1794).
  1. Passió dels sants Pau Chong Ha-sang i Agustí Yu Chin-gil, màrtirs. Pau va coordinar la primera comunitat de cristians durant vint anys de persecució i el segon va escriure una carta al papa Gregori XVI demanant-li preveres per a Corea. Tots dos eren catequistes. Van ser degollats a causa de la seva fe, després de cruels suplicis. A Seül, de Corea (1839).
  1. Beat Carles Navarro, prevere de l’orde de Clergues Regulars d’Escoles Pies i màrtir gloriós durant la dura persecució religiosa. A la localitat de Montserrat, a la comarca valenciana de la Ribera Alta (1936).
  1. Beat Germà Gozalvo Andreu, prevere, i màrtir pel testimoni de Crist a la mateixa persecució religiosa. A la població de Montserrat de la comarca valenciana de la Ribera Alta (1936).
  1. Beats màrtirs Vicenç Pelufo Corts, prevere, i Josepa Moscardó Montalvà, verge. Van merèixer portar la palma de la victòria davant de Déu omnipotent durant l'esmentada persecució. A Alzira, a la comarca valenciana de la Ribera Alta (1936).
  1. Beat Vicenç Sicluna Hernàndez, prevere, i màrtir en l'esmentada persecució. A Bolbait, a la comarca valenciana del Canal de Navarrés (1936).
  2. Beata Maria de la Purificació Vidal Pastor, verge i màrtir durant la mateixa persecució. Va merèixer entrar amb Crist Espòs a les noces eternes. A Corbera, a la comarca valenciana de la Ribera Baixa (1936).

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

(Lc 13,1-9)