En Josep Batalla i Parramon va deixar el seu poble d’Abella de la Conca (Pallars Jussà) per anar a la comunitat salesiana de Sarrià. En aquesta comunitat hi va emetre els vots religiosos el 1894 i sis anys més tard hi va ser ordenat sacerdot. Seguint l’esperit de la congregació fundada per sant Joan Bosco, en Josep va dedicar la vida a l’educació d’infants i joves, però també va desen­volupar la tasca d’infermer de la comunitat. Els seus contemporanis el descriuen com una persona senzilla, humil i plena de generositat en tot el que feia.

Amb l’esclat de la guerra l’any 1936 la comunitat es va dispersar i en Josep, juntament amb el també beat Josep Rabassa, van vagarejar uns quants dies per Barcelona buscant un refugi segur. Finalment van aconseguir un passaport per poder fugir a Itàlia, però abans de poder escapar van ser recone­guts en el tramvia i assassinats a trets al mig del carrer el 4 d’agost de 1936. Beatificat l’11 de març de 2001 per Joan Pau II.

1. Commemoració de santa Emèrita, màrtir. A Roma, al cementiri de Commodil·la de la via Ostiense (data incerta).
2. Sants màrtirs Maurici, Exuperi, Càndid. Eren soldats i en parlar de sant Euqueri de Lió, van ser sacrificats per la seva fe en Crist, en temps de l’emperador Maximià, juntament amb els seus companys de la mateixa legió Tebea i el veterà Víctor. D’aquesta manera, van il·lustrar l’Església amb la seva gloriosa passió. A Agauno (ara Saint Maurice d’Agaune), a la regió de Valais, al país dels helvecis (~ 302).
3. Sepultura de santa Basília, màrtir durant els regnats de Dioclecià i Maximià. A Roma, a la via Salària Antiga (304).
4. Sant Silvà, eremita. A Levroux, a Bourges, Aquitània (~ s. V).
5. Sant Florenci, prevere. Al mont Glonna, a les ribes del Loira, a la regió de Poitiers, a la Gàl·lia (~ s. VI).
6. Sant Lautó o Laudó, bisbe. A la Gàl·lia, al territori de Coutances (després de 549).
7. Santa Salaberga, abadessa. Es diu que sant Columbà li va curar la ceguesa i la va encaminar al servei de Déu. A Laon, Nèustria (ara França) (~ 664).
8. Sant Emmeran, bisbe, martiritzat per la seva fe en Crist. A Ratisbona (ara Regensburg), a Baviera (c. 690).
9. Trànsit del beat Ot, bisbe de Freising, a Baviera. Va ser mort amb l’hàbit monacal, que mai no va abandonar durant el seu episcopat. Al monestir cistercenc de Morimond, de la Gàl·lia (1158).
10. Beat Ignasi de Sandone (Llorenç Maurici) Belvisotti, prevere de l’orde dels Germans Menors Caputxins, assidu a atendre penitents i a ajudar malalts. A Torí, a la regió del Piemont (1770).
11. Beat Josep Marchandon, prevere i màrtir. Durant la Revolució Francesa, va ser embarcat en una sòrdida nau per raó de la seva condició sacerdotal. Va morir consumit de fam i malaltia per volar al Pare. Davant de Rochefort, a la costa nord de França (1794).
12. Passió dels sants Pau Chong Ha-sang i Agustí Yu Chin-gil, màrtirs. Pau va coordinar la primera comunitat de cristians durant vint anys de persecució i el segon va escriure una carta al papa Gregori XVI demanant-li preveres per a Corea. Tots dos eren catequistes. Van ser degollats a causa de la seva fe, després de cruels suplicis. A Seül, de Corea (1839).
13. Beat Carles Navarro, prevere de l’orde de Clergues Regulars d’Escoles Pies i màrtir gloriós durant la dura persecució religiosa. A la localitat de Montserrat, a la comarca valenciana de la Ribera Alta (1936).
14. Beat Germà Gozalvo Andreu, prevere, i màrtir pel testimoni de Crist a la mateixa persecució religiosa. A la població de Montserrat de la comarca valenciana de la Ribera Alta (1936).
15. Beats màrtirs Vicenç Pelufo Corts, prevere, i Josepa Moscardó Montalvà, verge. Van merèixer portar la palma de la victòria davant de Déu omnipotent durant l’esmentada persecució. A Alzira, a la comarca valenciana de la Ribera Alta (1936).
16. Beat Vicenç Sicluna Hernàndez, prevere, i màrtir en l’esmentada persecució. A Bolbait, a la comarca valenciana del Canal de Navarrés (1936).
17. Beata Maria de la Purificació Vidal Pastor, verge i màrtir durant la mateixa persecució. Va merèixer entrar amb Crist Espòs a les noces eternes. A Corbera, a la comarca valenciana de la Ribera Baixa (1936).

Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).

Urgell: Beats Joan Josep Batalla Parramon, Jaume Bonet, Josep Benet, Josep Nabara i companys màrtirs. A Abella de la Conca, Sta. M. de Montmagastrell i Noves de Segre (1936)

Menorca: Beat Josep M. Castell Camps, prevere i màrtir (1936).

València: Beat Josep Aparici Sanz i companys màrtirs.

Aniversari de l’ordenació episcopal de l’Arquebisbe i Cardenal Mons. Joan Josep Omella (1996).

Per Sant Mateu, l’estiu adéu.