Carta dominical | «No és el final, és l’inici»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla del misteri de la mort i la vida eterna.
Carta dominical | «Un sacerdot i amic dels pobres»
Avui celebrem la festa de sant Joan Maria Vianney, també conegut com el rector d’Ars, model per a tots els sacerdots catòlics del món. Sant Joan Maria Vianney va néixer en un petit poble de França a finals del segle XVIII. Provenia d’una família pagesa. Des de molt jove el Senyor el va cridar a […]
01 Ag, 2024
Avui celebrem la festa de sant Joan Maria Vianney, també conegut com el rector d’Ars, model per a tots els sacerdots catòlics del món. Sant Joan Maria Vianney va néixer en un petit poble de França a finals del segle XVIII. Provenia d’una família pagesa. Des de molt jove el Senyor el va cridar a servir-lo com a sacerdot. Després de moltes dificultats, va rebre l’ordenació presbiteral als vint-i-nou anys.
Voldria compartir amb vosaltres tres anècdotes de la vida del rector d’Ars que ens poden ajudar a convertir-nos en missatgers de la Bona Nova, en apòstols de l’Eucaristia i en amics dels pobres.
Expliquen que quan sant Joan Maria Vianney va ser nomenat rector d’Ars va anar a peu al seu nou destí. Sembla que, a causa de la boira, es va desorientar fins que va trobar un jove pastor que li va indicar de nou el camí. Joan Maria Vianney, agraït, li va dir al pastor: «tu m’has mostrat el camí d’Ars, jo et mostraré el camí del cel». També nosaltres estem cridats a acompanyar els nostres germans i a acostar-los a Crist. Ell és «el camí, la veritat i la vida» (Jn 14,6). Ell ens obre les portes del cel.
El rector d’Ars era un enamorat de l’Eucaristia. Quan era nen, a causa de la situació política de França, caminava grans distàncies per assistir a missa de forma clandestina. Sent ja sacerdot, celebrava l’Eucaristia i els altres sagraments amb tanta devoció que atreia nombrosos fidels a la seva parròquia. Que el seu testimoni i la seva intercessió ens ajudin a fer que l’Eucaristia sigui el centre de la nostra vida, a dir com els primers cristians: «sense l’Eucaristia no podem viure».
Sant Joan Maria Vianney estimava amb tendresa els més vulnerables. Els pobres eren els seus amics. Va ser capaç de vendre tots els seus béns i repartir els diners entre els necessitats. Els seus biògrafs expliquen que tenia una predilecció especial per una dona cega que vivia al costat de l’església. El rector d’Ars se li acostava sovint somrient i li deixava aliments o unes monedes sense dir-li res. Ella mai va saber que era Sant Joan Maria Vianney qui l’ajudava. Aquest gest entranyable mostra la immensa generositat d’aquest home. Servir els nostres germans sense voler ser protagonistes ni esperar res a canvi ens enriqueix i omple de pau.
Benvolguts germans i germanes, demanem a Déu que ens regali bons sacerdots com el rector d’Ars, enamorats de Crist i de l’Eucaristia. Homes que sàpiguen acollir i cuidar els més necessitats. Que el testimoni de Sant Joan Maria Vianney ens converteixi en apòstols generosos que es lliurin als altres amb amor, creativitat i alegria. Donem gràcies a Déu per tants sacerdots exemplars que ens han ajudat i ens ajuden a acostar-nos a Déu i als germans, tal com ens ho ensenya Jesucrist, el Bon Pastor.
† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona
Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.
T’interessarà…
Carta dominical | «Del teler a la missió»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la festa de sant Antoni Maria Claret.
Carta dominical | «Missió possible»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la jornada mundial de les Missions.
Seguiu-nos
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular.
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular.
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular.
Agenda
