Carta dominical | «La nostra gent gran: un regal i un referent»

Avui celebrem la quarta Jornada Mundial dels Avis i de la Gent Gran. En aquest dia l’Església recorda amb afecte tota la gent gran, especialment les persones que estan soles i desvalgudes. Amb motiu d’aquesta Jornada, el papa Francesc ens ha regalat un bell missatge amb el lema «No m’abandonis al temps de la vellesa» […]

25 Jul, 2024
Església de Barcelona

Avui celebrem la quarta Jornada Mundial dels Avis i de la Gent Gran. En aquest dia l’Església recorda amb afecte tota la gent gran, especialment les persones que estan soles i desvalgudes.

Amb motiu d’aquesta Jornada, el papa Francesc ens ha regalat un bell missatge amb el lema «No m’abandonis al temps de la vellesa» (cf. Sal 71,9). Enguany el Papa ens proposa que meditem alguns textos de la Sagrada Escriptura. Centrant-me en un d’ells, del llibre de Rut, voldria compartir amb vosaltres algunes reflexions.

El llibre de Rut és un escrit de l’Antic Testament que ens pot ajudar a mantenir la fe i l’esperança en temps difícils. El seu autor explica la història de Noemí, una dona gran que, després de la mort del seu marit i dels seus dos fills, es queda en companyia de les seves joves, Orpà i Rut.

Noemí diu a les seves joves que la deixin sola i tornin amb la seva família, ja que no vol ser una càrrega per a elles. La seva actitud ens recorda a totes aquelles persones grans que senten que són un llast per als altres i viuen soles a casa seva, tristes i, a vegades, desanimades. No podem ignorar el clam de tantes persones que ens demanen que no les abandonem quan siguin grans, que no ens oblidem d’elles quan els fallin les forces (cf. Sal 71,9).

Orpà acompanya la seva sogra Noemí fins al seu poble, però finalment decideix tornar amb la seva família. Tanmateix, Rut, tot i que la seva sogra li insisteix que se’n vagi, prefereix quedar-se a viure amb ella. Ho diu amb aquestes belles paraules: «No insisteixis que et deixi, que em separi de tu i que me’n torni! On vagis tu, vull anar-hi jo; on visquis tu, vull viure-hi jo. El teu poble serà el meu poble, el teu Déu serà el meu Déu» (Rut 1,16).

Rut valora la seva anciana sogra. El seu gest ens pot ajudar a apreciar més els ancians. Ells són la memòria d’un poble. Transmeten la fe i la seva experiència als més joves. Ens ensenyen que el més important a la vida és la tendresa i l’atenció a les persones més vulnerables.

El papa Francesc, durant l’homilia que va pronunciar el 2018 a la festa de la Presentació del Senyor, ens va dir unes paraules que ens recorden que la gent gran són un regal i un referent per a les noves generacions: «si els joves estan cridats a obrir noves portes, els ancians tenen les claus». Tinguem cura d’ells i aprenguem d’ells, de la seva pau i saviesa. Sapiguem veure com brillen. Honorem-los, perquè ells van sempre per davant nostre.

Benvolguts germans i germanes, Déu valora els nostres avis. Ell els escolta amb atenció i els acull amb tendresa. Demanem a Crist que ens ajudi a descobrir la bellesa de totes les etapes de la nostra vida i que ens ensenyi a acollir-les amb gratitud.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

1 day ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No convé que un profeta mori fora de Jerusalem.

(Lc 13,31-35)