Carta dominical | «Crist ens abraça»

En la proximitat del Dia de la gent del mar que es va celebrar el passat 16 de juliol, coincidint amb la festa de la Mare de Déu del Carme, avui vull compartir amb vosaltres una commovedora història marinera d’Anatole France, escriptor francès i Premi Nobel de Literatura. Aquest relat pot ajudar-nos a ser Bona […]

18 Jul, 2024
Església de Barcelona

En la proximitat del Dia de la gent del mar que es va celebrar el passat 16 de juliol, coincidint amb la festa de la Mare de Déu del Carme, avui vull compartir amb vosaltres una commovedora història marinera d’Anatole France, escriptor francès i Premi Nobel de Literatura. Aquest relat pot ajudar-nos a ser Bona Nova per als nostres germans i a convertir-nos en companys de camí de tots aquells que trobem durant la nostra vida. Es tracta de El Crist de l’oceà.

L’autor d’aquest relat explica que, en un petit poble de la costa francesa, un pare i un fill van sortir a pescar. Malauradament, el vaixell es va enfonsar i van morir ofegats. Uns mesos després, uns nens van veure una figura d’un Crist sense creu que flotava al mar amb els braços oberts. El corrent va acostar la figura al poble. Els habitants la van col·locar amb tot respecte a la parròquia.

Un temps més tard, un noi va dir al rector del poble que havia trobat una creu de fusta a la platja. Quan aquest la va observar va veure que en realitat es tractava de dos taulons units per uns claus. Eren les restes del vaixell que s’havia enfonsat. En una de les taules hi havia escrites les inicials dels pescadors morts. El sacerdot va pensar que, a partir de llavors, aquella seria la creu sobre la qual descansaria la imatge de Crist que havien trobat uns mesos abans.

A propòsit d’aquest bell relat voldria compartir amb vosaltres algunes reflexions. Crist es dirigeix a la gent d’aquell poble amb els braços oberts. Ho fa com en el passatge de l’Evangeli en què va agafar un nen en braços i va dir: «Deixeu que els infants vinguin a mi» (Mc 10,14). Avui i sempre, Ell també s’acosta a nosaltres, ens crida pel nostre nom i ens acull. Fem de les nostres comunitats llars on hi hagi espai per a tothom, on tothom se senti com a casa i pugui rebre una abraçada fraterna.

La imatge de Crist va ser col·locada sobre una senzilla creu feta amb les fustes del vaixell on van morir aquells pobres pescadors. La Creu de Crist està feta dels sofriments de tots els homes, especialment de les persones més vulnerables. És el major signe d’amor i solidaritat de Déu amb tots els que pateixen. Jesús, des de la creu, abraça tota la humanitat.

Benvolguts germans i germanes, Déu vulgui que aquesta història ens ajudi a carregar la nostra creu de cada dia amb alegria i a convertir-nos, tal com diu sovint el papa Francesc, en «carícia de Déu» per a tots els nostres germans. Que Maria, estel que guia la nostra Església, ens ensenyi a estar al peu de la creu de tots els crucificats d’aquest món.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)