Carta dominical | «La primera deixebla»

Enmig de l’estiu celebrem la solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu, una de les festes més antigues de santa Maria. Tant les Esglésies d’Occident com les d’Orient, celebrem amb joia aquesta festa el 15 d’agost.

Malgrat l’antiguitat d’aquesta festa, la proclamació de l’Assumpció de Maria com a dogma és força recent; el dogma va ser definit pel papa Pius XII l’any 1950. El Concili Vaticà II va reafirmar aquesta veritat de fe: «La Verge Immaculada, preservada immune de tota màcula de pecat original, acabat el curs de la vida terrenal, fou assumpta a la glòria celestial en cos i ànima» (Lumen gentium, 59).

Aquesta festa mariana ens pot ajudar a reflexionar sobre el futur de la nostra existència en el més enllà. Els cristians creiem que, després de la mort, viurem en la glòria de Déu. Ens hi precedeix santa Maria, glorificada en cos i ànima al cel. Ella participa de la resurrecció de Crist, perquè el va acollir en el seu si i va posar sempre en pràctica la Paraula de Déu. Ella sempre li va ser fidel.

Maria és la mare que ens acompanya, que ens mira amb tendresa i ens escolta. Ella va ser la primera creient, la primera deixebla de Jesús, ella ens convida a conèixer-lo i a fer el que Ell ens digui. Ella ens condueix amorosament a la trobada amb Jesús, perquè només en Ell trobarem la salvació. Ella brilla, és l’estrella que acompanya i guia el poble de Déu. Hi acudim enmig de les dificultats per trobar consol. Ella és llum i esperança en el nostre camí vers la casa del Pare. Ella ens abraça i ens fa aquest camí més plàcid.

Certament Maria ens acull quan estem desvalguts i atemorits davant de la desgràcia i de la mort. Ella ens sosté com sosté el seu fill mort a la falda. Aquest colpidor moment ha quedat immortalitzat al llarg de la història en diverses obres d’art anomenades La Pietat. Segurament que tots en tenim una al cap, la preciosa escultura de La Pietat de Michelangelo que hi ha a la basílica de Sant Pere del Vaticà. Quan observem aquesta obra mestra, ens corprèn. Ens pot sorprendre també la serenor i la pau del rostre de Maria davant de Jesús mort, però aquí rau la fortalesa i equilibri d’aquesta mare, mare de tots. I malgrat el dolor ella sap que el seu fill viu per sempre. Aquesta fe i esperança l’omplen de l’equilibri i serenor. Això és el que ens transmet Maria quan ens hi adrecem, quan la mirem i ens deixem mirar per ella.

En el proper Any Jubilar, el papa Francesc desitja que els santuaris marians siguin llocs sants d’acollida i espais privilegiats que generin esperança. A la nostra diòcesi, ben prop nostre, tenim uns quants santuaris per descobrir, si encara no ho hem fet. Ens hi sentirem acollits i alleujats per una mare afectuosa que ens estima, comprèn i consola. Una mare que ens empeny a trobar-nos amb Jesús i a servir els germans més vulnerables.

Benvolguts germans i germanes, en la proximitat de la solemnitat de l’Assumpció de santa Maria, demanem a la Mare de Déu que ens ajudi a confiar més en Ell. Ella sempre és amb nosaltres, ens cuida amb el seu amor i intercedeix per nosaltres.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.