Carta dominical | «La primera discípula»

En medio del verano celebramos la solemnidad de la Asunción de la Virgen María, una de las fiestas más antiguas de Santa María. Tanto las Iglesias de Occidente como las de Oriente celebran con alegría esta fiesta el 15 de agosto. A pesar de la antigüedad de esta fiesta, la proclamación de la Asunción de […]

08 Ago, 2024
Església de Barcelona

En medio del verano celebramos la solemnidad de la Asunción de la Virgen María, una de las fiestas más antiguas de Santa María. Tanto las Iglesias de Occidente como las de Oriente celebran con alegría esta fiesta el 15 de agosto.

A pesar de la antigüedad de esta fiesta, la proclamación de la Asunción de María como dogma es bastante reciente; el dogma fue definido por el papa Pío XII en el año 1950. El Concilio Vaticano II reafirmó esta verdad de fe: «La Virgen Inmaculada, preservada inmune de toda mácula de pecado original, acabado el curso de la vida terrenal, fue asunta a la gloria celestial en cuerpo y alma» (Lumen gentium, 59).

Esta fiesta mariana nos puede ayudar a reflexionar sobre el futuro de nuestra existencia en el más allá. Los cristianos creemos que, tras la muerte, viviremos en la gloria de Dios. Nos precede Santa María, glorificada en cuerpo y alma en el cielo. Ella participa de la resurrección de Cristo, porque lo acogió en su seno y siempre puso en práctica la Palabra de Dios. Ella siempre le fue fiel.

María es la madre que nos acompaña, que nos mira con ternura y nos escucha. Ella fue la primera creyente, la primera discípula de Jesús, y nos invita a conocerlo y a hacer lo que Él nos diga. Ella nos conduce amorosamente al encuentro con Jesús, porque solo en Él encontraremos la salvación. Ella brilla, es la estrella que acompaña y guía al pueblo de Dios. Acudimos a ella en medio de las dificultades para encontrar consuelo. Ella es luz y esperanza en nuestro camino hacia la casa del Padre. Ella nos abraza y hace este camino más plácido.

Ciertamente, María nos acoge cuando estamos desvalidos y atemorizados ante la desgracia y la muerte. Ella nos sostiene como sostiene a su hijo muerto en su regazo. Este conmovedor momento ha quedado inmortalizado a lo largo de la historia en diversas obras de arte llamadas La Piedad. Seguramente todos tenemos en mente la preciosa escultura de La Piedad de Michelangelo que se encuentra en la basílica de San Pedro del Vaticano. Cuando observamos esta obra maestra, nos conmueve. También nos puede sorprender la serenidad y paz del rostro de María ante Jesús muerto, pero aquí radica la fortaleza y el equilibrio de esta madre, madre de todos. Y a pesar del dolor, ella sabe que su hijo vive para siempre. Esta fe y esperanza la llenan de equilibrio y serenidad. Esto es lo que nos transmite María cuando nos dirigimos a ella, cuando la miramos y nos dejamos mirar por ella.

En el próximo Año Jubilar, el papa Francisco desea que los santuarios marianos sean lugares santos de acogida y espacios privilegiados que generen esperanza. En nuestra diócesis, muy cerca de nosotros, tenemos varios santuarios por descubrir, si aún no lo hemos hecho. Nos sentiremos acogidos y aliviados por una madre afectuosa que nos ama, comprende y consuela. Una madre que nos empuja a encontrarnos con Jesús y a servir a los hermanos más vulnerables.

Queridos hermanos y hermanas, en la proximidad de la solemnidad de la Asunción de Santa María, pidamos a la Virgen María que nos ayude a confiar más en Dios. Ella siempre está con nosotros, nos cuida con su amor e intercede por nosotros.

† Card. Juan José Omella Omella
Arzobispo de Barcelona

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook

24 hours ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No cabe que un profeta muera fuera de Jerusalén.

(Lc 13,31-35)