Carta dominical | «A temps per canviar de vida»

Fa uns anys vaig llegir una narració dels Pares del desert. Era un preciós relat que podem aplicar a la nostra vida de cristians i al nostre itinerari quaresmal.

«Un monjo va preguntar a un altre monjo més vell: per què deu ser que molts abandonen la vida monàstica? El monjo més vell li va respondre: A la vida monàstica passa el mateix que a un gos que persegueix una llebre; la persegueix i, en aquesta carrera, crida i borda; se li uneixen molts altres i tots corren junts però, en un cert moment, tots aquells que no veuen la llebre es cansen i, un darrere l’altre, desisteixen; només els que la veuen segueixen fins al final.»

Només qui ha posat els ulls en la persona de Crist crucificat pot perseverar fins al final. Aquesta és la gran conversió, el gran canvi al qual ens crida la Quaresma. No deixem per al futur la conversió a la qual ens crida Jesucrist: «convertiu-vos i creieu en la bona nova.» (Mc 1, 15) Ser cristià és seguir Crist sense defallir, sense cansar-se i fins al final. Però això suposa:

• Un gran amor. Amor que no és només sentiment i emoció, sinó sobretot actitud de profunda acollida i gratitud pel gran amor que Crist ens ha manifestat morint per nosaltres a la Creu. «La vida que ara visc en el cos, la visc gràcies a la fe en el Fill de Déu, que em va estimar i es va entregar ell mateix per mi.» (Ga 2,20). Qui contempla el crucificat amb una mirada de fe, d’humanitat i d’humilitat, sent el desig de correspondre a aquest misteri d’amor donant-se, lliurant-se un mateix, posant-se al servei del Senyor, dient-li què vols de mi, Senyor?
• Renunciar a tot el que ens separa de l’amor. Aquí és on els cristians situem el dejuni de què parlem en la Quaresma. El dejuni no és masoquisme, no és voluntarisme, és camí per viure i expressar l’amor. Qui estima sap renunciar a tot allò que pot allunyar-lo de la persona estimada. El dejuni és també camí per exercitar-se en un lliurament generós, voluntari, àgil. Jesucrist va portar la creu amb dignitat, i amb amor, perquè estava entrenat per acceptar la voluntat del Pare, perquè l’estimava i estima sense mesura, i perquè sabia viure la pobresa, la renúncia, la manca d’aliments, també per amor. «El Fill de l’home no té on reposar el cap.» (Lc 9,58)

Tant de bo sabéssim unir i entrellaçar els tres pilars que sostenen la vida cristiana, que sostenen el temps de gràcia que és la Quaresma: la pregària, el dejuni i l’almoina. «La pregària ens crida, el dejuni intercedeix i l’almoina rep. Pregària, almoina i dejuni constitueixen una sola i única cosa, i es vitalitzen recíprocament. El dejuni és l’ànima de la pregària i l’almoina és la vida del dejuni» (Sant Pere Crisòleg. Sermó 43).

Avancem sense defallir cap a la Pasqua. El Senyor ens espera per fer-nos, en l’Església, grans meravelles: «Faré una cosa nova.» (Is 43,19). L’amor sense mesura de Déu, que brolla sense parar de la Creu gloriosa, refà el món, guareix qualsevol ferida, ens restaura sempre.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.