Carta dominical | «Ser un do per als altres»

Els tres camins que ens proposa l’Església durant la Quaresma per endinsar-nos en el misteri pasqual són: la pregària, el dejuni i l’almoina. En diumenges anteriors us he escrit sobre la pregària i el dejuni. Ara m’agradaria parlar-vos sobre l’almoina: ser un do per als altres. Almoina és caritat. I viure en la caritat és […]

08 Març, 2018
Església de Barcelona

Els tres camins que ens proposa l’Església durant la Quaresma per endinsar-nos en el misteri pasqual són: la pregària, el dejuni i l’almoina. En diumenges anteriors us he escrit sobre la pregària i el dejuni. Ara m’agradaria parlar-vos sobre l’almoina: ser un do per als altres.

Almoina és caritat. I viure en la caritat és viure el manament del Senyor: «Que us estimeu els uns als altres, tal com jo us he estimat» (Jn 13,34). Avui us proposo la lectura d’un relat que vaig llegir fa un temps i que crec que ens pot ajudar a mirar la vida sota la mirada atenta i amorosa de Déu.

«Una dona alemanya va al migdia a dinar a un autoservei. Agafa un plat de sopa i es dirigeix a una d’aquestes taules en què es menja a peu dret. Deixa el plat i penja la bossa sota la taula. Llavors s’adona que ha oblidat la cullera. Torna, doncs, al taulell, agafa una cullera i, de passada, un tovalló, que també ha oblidat. Torna a la seva taula i veu amb gran sorpresa que un home s’està menjant la seva sopa. No és alemany, no és ros ni té els ulls blaus, sinó morè, potser italià, grec o fins i tot, turc. Tot d’una es posa de manifest que l’home no parla alemany, de manera que la dona no el pot entendre. Però s’està menjant la seva sopa! En un primer moment, la dona es queda bloquejada, incapaç de dir res. Això és intolerable! La dona s’enfada. Però al cap de deu segons ja recupera la calma i pensa: «Aquest home és realment un desvergonyit, però jo també». Amb la cullera a la mà, la dona es posa a l’altre costat de la taula i comença a menjar del mateix plat. Algú deu pensar que en aquest moment el desconegut es disculparà. De cap manera! Continua menjant tranquil·lament i somriu -aquesta és la seva arma; somriu i es mostra amable, però no afectat. I ara ve el més gran: li dona, a ella, la meitat de la seva salsitxa. Així acaba el dinar en comú. Al final, ell li dona la mà i ella, que mentrestant s’ha calmat, l’hi estreny.

»L’home se’n va i ella es disposa a recollir la seva bossa, però ha desaparegut. Des del primer moment s’ho havia imaginat: aquest individu és un malfactor, un barrut i un lladre i, a sobre, li ha robat la bossa. La dona corre cap a la porta, però ell ha desaparegut. La situació sembla realment greu, ja que dins la bossa té el carnet de conduir, diners, la targeta de crèdit, etcètera. Tot ha desaparegut. A continuació, la dona repassa l’escena. A la taula del costat hi ha un plat de sopa. Ara està freda. A sota, hi penja la seva bossa! No li havia passat pel cap que era ella, i no pas ell, qui s’havia equivocat. Senzillament no l’hi havia passat pel cap». (Piet van Breemen, Lo que importa es el Amor, Sal Terrae, 1999, pàg. 110).

No ens ha passat mai alguna situació similar a l’escena descrita? Val la pena riure’ns una estona de nosaltres mateixos. Val la pena reconèixer que som limitats. L’almoina ve del fet de reconèixer-se fràgil i limitat. I és aquest reconeixement de la nostra misèria el que ens apropa a la necessitat de l’altre i fa possible una almoina autèntica.

Us convido a regalar una mirada lliure de prejudicis a qui se’ns acosta; a percebre el proïsme no com una amenaça i un rival, sinó com una oportunitat de trobada. L’almoina, feta amb amor, humanitza qui la dona i qui la rep. I no oblidem que el més gran que podem donar som nosaltres mateixos i el nostre temps.

En Jesús trobem un exemple perfecte de com viure l’amor, la caritat: en Ell tot és do, ha fet almoina de si mateix, lliurament generós:

Benvolguts germans, tant de bo aquesta Quaresma sigui una oportunitat per avançar en el camí d’imitació de Crist.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)