Carta dominical | «Pregar és imprescindible per als cristians»

Un dels pilars que sostenen la vida dels cristians és la pregària. En aquest temps de gràcia que és la Quaresma, l’Església ens convida a intensificar la pregària. Què és la pregària? Santa Teresa de l’Infant Jesús ens diu que «la pregària és un impuls del cor, una senzilla mirada cap al cel, un crit […]

22 Febr, 2018
Església de Barcelona

Un dels pilars que sostenen la vida dels cristians és la pregària. En aquest temps de gràcia que és la Quaresma, l’Església ens convida a intensificar la pregària. Què és la pregària? Santa Teresa de l’Infant Jesús ens diu que «la pregària és un impuls del cor, una senzilla mirada cap al cel, un crit de reconeixement i d’amor tant des de dins de la prova com des de dins de l’alegria». (Manuscrit autobiogràfic, cap. 25)

Mirada i crit d’amor. Només qui estima està en disposició d’entendre aquestes paraules de santa Teresa. Qui ha descobert que Déu és amor i l’estima personalment, qui ha descobert que Déu s’interessa per tots els éssers que poblem la terra, tractarà de respondre a aquesta manifestació d’amor. I aquesta resposta d’amor es pot fer de diverses maneres: en forma de lloança, de petició, de pregunta, de queixa… i Déu escolta sempre el «clam del seu poble». (cf. Ex 3, 7)

Quines actituds hem de cuidar per pregar bé? En el diàleg personal amb Déu cal tenir cura de manera especial del silenci, tant de l’exterior com de l’interior. Vivim en una societat molt sorollosa, nosaltres mateixos som molt sorollosos. Necessitem fer silenci. Silenci mentre som al temple, anem de passeig o mentre som en el nostre espai de pregària. Però necessitem fer sobretot silenci interior, fer callar les veus internes que ens fan estar excessivament pendents de nosaltres mateixos, de manera que puguem escoltar amb atenció i respecte la Paraula de Déu que és viva i eficaç i que escalfa el cor, com als deixebles d’Emmaús.

Un altre aspecte que hem de tenir en compte és la sinceritat. La incoherència, la duplicitat de cor, la impuresa, el mal tracte als germans, l’abús i el rebuig als altres… impedeixen la trobada amb el Déu de l’Amor, del perdó, de la fidelitat i de la santedat.

En canvi, aquell criminal de l’Evangeli segons Lluc confessa amb sinceritat: «I nosaltres la sofrim [la pena] justament, perquè rebem el que mereixen els nostres actes. Aquest, en canvi, no ha fet res de mal.» I deia: «Jesús, recorda’t de mi quan arribis al teu Regne.» (Lc 23, 41-42). En aquest diàleg en clima de veritat i de sinceritat va poder escoltar la paraula alliberadora i salvadora de Jesús: «En veritat t’ho dic: avui seràs amb mi al paradís.» (Lc 23,43)

Un exemple ben bonic d’una pregària escoltada, la resposta de la qual va anar, certament, més enllà del que el criminal podia sospitar. Déu no es deixa guanyar mai en amor i en generositat.

Durant aquesta Quaresma intensifiquem el temps d’escolta personal i de diàleg amorós amb Déu, el nostre Pare, i deixem que sigui l’Esperit Sant qui guiï i acompanyi la nostra pregària, ja que «el mateix Esperit intercedeix per nosaltres amb gemecs que no es poden expressar». (Rm 8, 26)

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)