Carta dominical | «Pregar és imprescindible per als cristians»

Un dels pilars que sostenen la vida dels cristians és la pregària. En aquest temps de gràcia que és la Quaresma, l’Església ens convida a intensificar la pregària. Què és la pregària? Santa Teresa de l’Infant Jesús ens diu que «la pregària és un impuls del cor, una senzilla mirada cap al cel, un crit de reconeixement i d’amor tant des de dins de la prova com des de dins de l’alegria». (Manuscrit autobiogràfic, cap. 25)

Mirada i crit d’amor. Només qui estima està en disposició d’entendre aquestes paraules de santa Teresa. Qui ha descobert que Déu és amor i l’estima personalment, qui ha descobert que Déu s’interessa per tots els éssers que poblem la terra, tractarà de respondre a aquesta manifestació d’amor. I aquesta resposta d’amor es pot fer de diverses maneres: en forma de lloança, de petició, de pregunta, de queixa… i Déu escolta sempre el «clam del seu poble». (cf. Ex 3, 7)

Quines actituds hem de cuidar per pregar bé? En el diàleg personal amb Déu cal tenir cura de manera especial del silenci, tant de l’exterior com de l’interior. Vivim en una societat molt sorollosa, nosaltres mateixos som molt sorollosos. Necessitem fer silenci. Silenci mentre som al temple, anem de passeig o mentre som en el nostre espai de pregària. Però necessitem fer sobretot silenci interior, fer callar les veus internes que ens fan estar excessivament pendents de nosaltres mateixos, de manera que puguem escoltar amb atenció i respecte la Paraula de Déu que és viva i eficaç i que escalfa el cor, com als deixebles d’Emmaús.

Un altre aspecte que hem de tenir en compte és la sinceritat. La incoherència, la duplicitat de cor, la impuresa, el mal tracte als germans, l’abús i el rebuig als altres… impedeixen la trobada amb el Déu de l’Amor, del perdó, de la fidelitat i de la santedat.

En canvi, aquell criminal de l’Evangeli segons Lluc confessa amb sinceritat: «I nosaltres la sofrim [la pena] justament, perquè rebem el que mereixen els nostres actes. Aquest, en canvi, no ha fet res de mal.» I deia: «Jesús, recorda’t de mi quan arribis al teu Regne.» (Lc 23, 41-42). En aquest diàleg en clima de veritat i de sinceritat va poder escoltar la paraula alliberadora i salvadora de Jesús: «En veritat t’ho dic: avui seràs amb mi al paradís.» (Lc 23,43)

Un exemple ben bonic d’una pregària escoltada, la resposta de la qual va anar, certament, més enllà del que el criminal podia sospitar. Déu no es deixa guanyar mai en amor i en generositat.

Durant aquesta Quaresma intensifiquem el temps d’escolta personal i de diàleg amorós amb Déu, el nostre Pare, i deixem que sigui l’Esperit Sant qui guiï i acompanyi la nostra pregària, ja que «el mateix Esperit intercedeix per nosaltres amb gemecs que no es poden expressar». (Rm 8, 26)

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.