Carta dominical | «A tiempo para cambiar de vida»

Hace tiempo leí una narración de los Padres del desierto. Era un precioso relato que podemos aplicar a nuestra vida de cristianos y a nuestro itinerario cuaresmal. «Un monje preguntó a otro monje más anciano: ¿por qué será que muchos abandonan la vida monástica? El monje más anciano le respondió: En la vida monástica sucede […]

01 Mar, 2018
Església de Barcelona

Hace tiempo leí una narración de los Padres del desierto. Era un precioso relato que podemos aplicar a nuestra vida de cristianos y a nuestro itinerario cuaresmal.

«Un monje preguntó a otro monje más anciano: ¿por qué será que muchos abandonan la vida monástica? El monje más anciano le respondió: En la vida monástica sucede lo mismo que a un perro que persigue a una liebre; la persigue y, en esa carrera, grita y ladra; se le unen muchos otros y todos corren juntos pero, en un cierto momento, todos aquellos que no ven la liebre se cansan y, uno detrás de otro, desisten; sólo los que la ven siguen hasta el final».

Solamente quien ha puesto los ojos en la persona de Cristo crucificado puede perseverar hasta el final. Esta es la gran conversión, el gran cambio al que nos llama la Cuaresma. No dejemos para el futuro la conversión a la que nos llama Jesucristo: «Convertíos y creed en el Evangelio.» (Mc 1,15). Ser cristiano es seguir a Cristo sin desfallecer, sin cansarse y hasta el final. Pero esto supone:

Ojalá sepamos unir y entrelazar los tres pilares que sostienen la vida cristiana, que sostienen el tiempo de gracia que es la Cuaresma: la oración, el ayuno y la limosna. «La oración llama, el ayuno intercede y la limosna recibe. Oración, limosna y ayuno constituyen una sola y única cosa, y se vitalizan recíprocamente. El ayuno es el alma de la oración y la limosna es la vida del ayuno» (San Pedro Crisólogo, Sermón 43).

Avancemos sin desfallecer hacia la Pascua. El Señor nos espera para hacer en nosotros, en la Iglesia, grandes maravillas. «Mirad que realizo algo nuevo; ya está brotando, ¿no lo notáis» (Is 43,18). El amor sin medida de Dios, que mana sin cesar de la Cruz gloriosa, rehace el mundo, cura toda herida, nos restaura siempre.

† Cardenal Juan José Omella
Arzobispo de Barcelona

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)