Carta dominical | «A tiempo para cambiar de vida»

Hace tiempo leí una narración de los Padres del desierto. Era un precioso relato que podemos aplicar a nuestra vida de cristianos y a nuestro itinerario cuaresmal. «Un monje preguntó a otro monje más anciano: ¿por qué será que muchos abandonan la vida monástica? El monje más anciano le respondió: En la vida monástica sucede […]

01 Mar, 2018
Església de Barcelona

Hace tiempo leí una narración de los Padres del desierto. Era un precioso relato que podemos aplicar a nuestra vida de cristianos y a nuestro itinerario cuaresmal.

«Un monje preguntó a otro monje más anciano: ¿por qué será que muchos abandonan la vida monástica? El monje más anciano le respondió: En la vida monástica sucede lo mismo que a un perro que persigue a una liebre; la persigue y, en esa carrera, grita y ladra; se le unen muchos otros y todos corren juntos pero, en un cierto momento, todos aquellos que no ven la liebre se cansan y, uno detrás de otro, desisten; sólo los que la ven siguen hasta el final».

Solamente quien ha puesto los ojos en la persona de Cristo crucificado puede perseverar hasta el final. Esta es la gran conversión, el gran cambio al que nos llama la Cuaresma. No dejemos para el futuro la conversión a la que nos llama Jesucristo: «Convertíos y creed en el Evangelio.» (Mc 1,15). Ser cristiano es seguir a Cristo sin desfallecer, sin cansarse y hasta el final. Pero esto supone:

Ojalá sepamos unir y entrelazar los tres pilares que sostienen la vida cristiana, que sostienen el tiempo de gracia que es la Cuaresma: la oración, el ayuno y la limosna. «La oración llama, el ayuno intercede y la limosna recibe. Oración, limosna y ayuno constituyen una sola y única cosa, y se vitalizan recíprocamente. El ayuno es el alma de la oración y la limosna es la vida del ayuno» (San Pedro Crisólogo, Sermón 43).

Avancemos sin desfallecer hacia la Pascua. El Señor nos espera para hacer en nosotros, en la Iglesia, grandes maravillas. «Mirad que realizo algo nuevo; ya está brotando, ¿no lo notáis» (Is 43,18). El amor sin medida de Dios, que mana sin cesar de la Cruz gloriosa, rehace el mundo, cura toda herida, nos restaura siempre.

† Cardenal Juan José Omella
Arzobispo de Barcelona

Escucha la carta dominical en la voz del cardenal arzobispo de Barcelona.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
fra Octavi Vilà, arquebisbe electe de Barcelona, ha rebut aquest dijous cinc seminaristes barcelonins del curs propedèutic. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Cardenal Omella: «Marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans»🫂🗣 Paraules del prelat barceloní el dia que ha donat la benvinguda a fra Octavi Vilà com a arquebisbe electe.🎥 Recupera la intervenció sencera al canal de Youtube: youtu.be/qfIyy84IU_Y ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Benvingut, arquebisbe @fraoctavi 🙏.11 de novembre de 2026, memòria de sant Martí de Tours, monjo i bisbe. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
🔴En directe - Declaració institucional de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella.A les 12.00 h.esglesia.barcelona/en-directe/ ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Sant Martí de Tours, bisbe😇Fill d’un tribú romà, als quinze anys fou escollit per a la guàrdia imperial. Deixà la carrera militar i es posà sota el mestratge de Sant Hilari. Primer menà vida eremítica, però després fundà un monestir a Ligugé, que fou el primer d’occident. Fou bisbe de Tours i morí a Candes l’any 397. Després de la seva mort, fou el primer en ser venerat com a sant, tot i no ser màrtir.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la girola de la catedral de Barcelona.Memòria de sant Martí, bisbe, en el dia de la seva sepultura. Nascut a Pannònia de pares gentils, essent soldat a la Gàl·lia i encara catecumen, va abrigar amb la seva capa un pobre en qui va veure Crist, i després de rebre el baptisme, va deixar les armes i va fer vida monàstica en un cenobi fundat per ell mateix a Ligugé, sota la direcció de sant Hilari de Poitiers. Després, ordenat sacerdot i elegit bisbe de Tours, tenint davant els seus ulls l’exemple del bon pastor, va fundar en diferents pobles altres monestirs i parròquies, va adoctrinar i va reconciliar el clericat i va evangelitzar els camperols, fins que va ser a la trobada del Senyor a Candes (397).🗣 «De sant Martí a Sant Andreu, tres setmanes trobareu», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

El día que se revele el Hijo del hombre.

(Lc 17,26-37)