Carta dominical | «No és el final, és l’inici»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla del misteri de la mort i la vida eterna.
Carta dominical | «Ser signe d’esperança»
El passat onze de febrer celebràvem la festivitat de la Mare de Déu de Lourdes, mare i protectora de tots aquells que pateixen alguna malaltia. Per aquest motiu, l’Església universal celebra en aquesta data la Jornada Mundial del Malalt. A Espanya, aquest dia comença la Campanya del Malalt amb el lema «En esperança fórem salvats» […]
13 Febr, 2025
El passat onze de febrer celebràvem la festivitat de la Mare de Déu de Lourdes, mare i protectora de tots aquells que pateixen alguna malaltia. Per aquest motiu, l’Església universal celebra en aquesta data la Jornada Mundial del Malalt. A Espanya, aquest dia comença la Campanya del Malalt amb el lema «En esperança fórem salvats» (Rm 8,24), que està en consonància amb l’any jubilar que estem celebrant.
Avui vull compartir amb vosaltres una reflexió sobre un text que ens pot ajudar a viure amb intensitat aquesta Jornada i tota la Campanya. Es tracta de l’episodi de la curació del paralític de Cafarnaüm (Mc 2,1-12).
L’evangelista ens descriu una persona que pateix una malaltia incurable. Es troba prostrada en una llitera i depèn totalment de l’ajuda dels altres. En aquella època es pensava que la malaltia era conseqüència d’algun pecat comès pel malalt o pels seus pares. Eren persones marginades, excloses de la vida social i religiosa. La situació del paralític ens pot recordar totes les persones que es troben paralitzades per la malaltia; i també a tots nosaltres quan ens sentim bloquejats per problemes de salut o per les adversitats.
En aquest relat, el malalt no està sol. L’acompanya un grup de persones que el transporten en una llitera. Saben que Jesús es troba predicant a Cafarnaüm i s’hi dirigeixen plens d’esperança. Intenten entrar per la porta de la casa on és Jesús, però hi ha tanta gent que no ho aconsegueixen. Llavors pugen al terrat i despengen el malalt pel sostre fins a arribar a Jesús. Aquestes persones que acompanyen el paralític no tanquen els ulls davant el seu sofriment. Representen tots aquells que, amb discreció i eficàcia, es posen al servei dels nostres germans malalts i els apropen a Jesús amb audàcia, creativitat i alegria.
L’evangelista ens explica que Jesús no només el guareix físicament, sinó que també li perdona els pecats. La trobada amb Jesús transforma profundament la seva vida. Jesús li retorna l’esperança i les ganes de viure. Guarit i agraït, ell mateix agafa la llitera i torna a casa seva. Certament, Jesús ens ajuda a suportar els nostres sofriments i sempre ens dona una nova oportunitat. Ell ens diu a cadascun de nosaltres: «No recordeu el que és antic, no penseu en el passat; mireu que faig una cosa nova; ja està brotant, ¿no ho veieu?» (Is 43,18).
El papa Francesc ens anima a tractar amb estima els nostres germans malalts. «L’amor -diu el Papa-, animat per la fe, fa que demanem per als malalts alguna cosa més gran que la salut física: demanem una pau, una vida serena que neixi del cor i que és un do de Déu» (cf. Missatge del Sant Pare Francesc per a la XXIV Jornada Mundial del Malalt 2016). De fet, com bé sabeu, el Sant Pare ha disposat, amb motiu del Jubileu 2025 de l’Esperança, que també les obres de misericòrdia, entre les quals es troba visitar i cuidar els malalts, siguin motiu d’indulgència plenària.
Benvolguts germans i germanes, Jesús, quan veia algun malalt, s’hi acostava, s’interessava per la seva situació, l’escoltava i el tractava amb respecte. Els malalts eren la seva prioritat. Demanem a Déu que ens ajudi a convertir-nos en signe d’esperança i a portar el consol de Crist als nostres germans que pateixen alguna malaltia.
† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona
Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.
T’interessarà…
Carta dominical | «Del teler a la missió»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la festa de sant Antoni Maria Claret.
Carta dominical | «Missió possible»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la jornada mundial de les Missions.
Seguiu-nos
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular.
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular.
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular.
Agenda
