Carta dominical | «65 anys de lluita contra la fam»

Aquest diumenge s’escau la Jornada de Mans Unides amb el lema «Compartir és la nostra major riquesa». Enguany, aquesta institució de l’Església catòlica vol deixar constància de la labor que fa amb una celebració especial: 65 anys al costat dels més desfavorits. Aquesta associació va ser fundada per un grup de dones, vinculades a l’Acció […]

06 Febr, 2025
Església de Barcelona

Aquest diumenge s’escau la Jornada de Mans Unides amb el lema «Compartir és la nostra major riquesa». Enguany, aquesta institució de l’Església catòlica vol deixar constància de la labor que fa amb una celebració especial: 65 anys al costat dels més desfavorits.

Aquesta associació va ser fundada per un grup de dones, vinculades a l’Acció Catòlica, que van unir les mans i esforços per fer visible i lluitar contra la fam i la pobresa al món. No podien concebre que en molts racons del món es patís fam i van reaccionar davant d’aquesta realitat crua. Ho van fer sense dubtar, amb determinació. Elles van acollir el prec del Senyor que ens diu: «Doneu-los menjar vosaltres mateixos» (Lc 9, 13). Aquestes germanes nostres van ser un testimoni de l’amor de Déu per la humanitat sofrent.

Mans Unides, en tots aquests anys, ha ajudat a transformar la injustícia en projectes de desenvolupament per als països més pobres. I és que, quan unim esforços, els fruits es multipliquen. Mans Unides, inspirada en Jesucrist,  continua treballant per la dignitat de les persones. Ara amb més eines que en els seus inicis, però sempre amb el zel de fer-ho amb humanitat, encarnats en la realitat i cultura del lloc, i amb respecte per l’entorn.

Segons Mans Unides, al món hi ha 783 milions de persones que pateixen fam. Aquesta xifra és alarmant, perquè representa aproximadament una vuitena part de la població mundial, és a dir, una de cada vuit persones pateix gana. Sembla que no pot ser que en l’era de les tecnologies més avançades, encara manquin els aliments bàsics a moltes persones. «¿Com jutjarà la història una generació que té tots els mitjans necessaris per alimentar la població del planeta i que rebutja fer-ho per una ceguesa fratricida?[1]» Aquesta és la pregunta que ja es feia sant Joan Pau II fa més de trenta anys.

Fan falta molts pans i plans d’acció per arribar a tothom i erradicar la fam, i calen moltes mans unides per canviar el rumb d’algunes inèrcies. És un goig saber que moltes persones anònimes comparteixen els seus recursos, el seu temps, la seva il·lusió i la seva pregària per dur a terme iniciatives precioses d’ajuda als altres. Si som capaços de fer el gest de compartir, es multiplicarà el seu efecte com una ona expansiva i no hi haurà aturador. Quan compartim i donem alguna cosa amb alegria, rebem molt més. I fem experiència del que llegim al llibre dels Fets dels Apòstols que «fa més feliç donar que rebre» (Ac 20,35).

Aquest divendres,  a la basílica de la Sagrada Família, he tingut el goig de presidir una missa en acció de gràcies pels 65 anys de Mans Unides. Gràcies, Mans Unides, per la vostra lluita decidida contra la fam al món. Gràcies per ajudar-nos a prendre’n consciència. Gràcies per creure que és possible erradicar-la. La col·lecta d’aquest diumenge a totes les parròquies i comunitats cristianes està destinada a aquesta institució i a la tasca que fa. Us animo a participar-hi! Us animo a entrar a la web i veure tot el que es pot arribar a fer amb la vostra col·laboració.

Benvolguts germans i germanes, escoltem també nosaltres el prec de Jesús i siguem generosos. Col·laborem en iniciatives humanitàries com la de Mans Unides, que apel·len al sentit comunitari de la nostra fe. Fem que les nostres accions esdevinguin un bàlsam per als més desfavorits. Fem-ho precisament en aquest any jubilar de l’esperança, en el qual el Papa ha disposat que aquestes col·laboracions econòmiques puguin preparar-nos a rebre una indulgència plenària.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

[1] Missatge del papa Joan Pau II per a la Quaresma de 1991.

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)