Carta dominical | «Ser signe d’esperança»

El passat onze de febrer celebràvem la festivitat de la Mare de Déu de Lourdes, mare i protectora de tots aquells que pateixen alguna malaltia. Per aquest motiu, l’Església universal celebra en aquesta data la Jornada Mundial del Malalt. A Espanya, aquest dia comença la Campanya del Malalt amb el lema «En esperança fórem salvats» (Rm 8,24), que està en consonància amb l’any jubilar que estem celebrant.

Avui vull compartir amb vosaltres una reflexió sobre un text que ens pot ajudar a viure amb intensitat aquesta Jornada i tota la Campanya. Es tracta de l’episodi de la curació del paralític de Cafarnaüm (Mc 2,1-12).

L’evangelista ens descriu una persona que pateix una malaltia incurable. Es troba prostrada en una llitera i depèn totalment de l’ajuda dels altres. En aquella època es pensava que la malaltia era conseqüència d’algun pecat comès pel malalt o pels seus pares. Eren persones marginades, excloses de la vida social i religiosa. La situació del paralític ens pot recordar totes les persones que es troben paralitzades per la malaltia; i també a tots nosaltres quan ens sentim bloquejats per problemes de salut o per les adversitats.

En aquest relat, el malalt no està sol. L’acompanya un grup de persones que el transporten en una llitera. Saben que Jesús es troba predicant a Cafarnaüm i s’hi dirigeixen plens d’esperança. Intenten entrar per la porta de la casa on és Jesús, però hi ha tanta gent que no ho aconsegueixen. Llavors pugen al terrat i despengen el malalt pel sostre fins a arribar a Jesús. Aquestes persones que acompanyen el paralític no tanquen els ulls davant el seu sofriment. Representen tots aquells que, amb discreció i eficàcia, es posen al servei dels nostres germans malalts i els apropen a Jesús amb audàcia, creativitat i alegria.

L’evangelista ens explica que Jesús no només el guareix físicament, sinó que també li perdona els pecats. La trobada amb Jesús transforma profundament la seva vida. Jesús li retorna l’esperança i les ganes de viure. Guarit i agraït, ell mateix agafa la llitera i torna a casa seva. Certament, Jesús ens ajuda a suportar els nostres sofriments i sempre ens dona una nova oportunitat. Ell ens diu a cadascun de nosaltres: «No recordeu el que és antic, no penseu en el passat; mireu que faig una cosa nova; ja està brotant, ¿no ho veieu?» (Is 43,18).

El papa Francesc ens anima a tractar amb estima els nostres germans malalts. «L’amor -diu el Papa-, animat per la fe, fa que demanem per als malalts alguna cosa més gran que la salut física: demanem una pau, una vida serena que neixi del cor i que és un do de Déu» (cf. Missatge del Sant Pare Francesc per a la XXIV Jornada Mundial del Malalt 2016). De fet, com bé sabeu, el Sant Pare ha disposat, amb motiu del Jubileu 2025 de l’Esperança, que també les obres de misericòrdia, entre les quals es troba visitar i cuidar els malalts, siguin motiu d’indulgència plenària.

Benvolguts germans i germanes, Jesús, quan veia algun malalt, s’hi acostava, s’interessava per la seva situació, l’escoltava i el tractava amb respecte. Els malalts eren la seva prioritat. Demanem a Déu que ens ajudi a convertir-nos en signe d’esperança i a portar el consol de Crist als nostres germans que pateixen alguna malaltia.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.