Carta dominical | «La pregària dels sants»

Ens trobem ja a les portes de l’inici del Jubileu Ordinari de 2025. El papa Francesc, per ajudar-nos a preparar-nos espiritualment per a aquest esdeveniment tan important, ha volgut que dediquem aquest any a reflexionar sobre la pregària. És per això que, seguint les indicacions del Papa, el Dicasteri per a la Nova Evangelització ens ha regalat uns preciosos Apunts que ens ajudaran a pregar amb alegria i esperança.

En aquest sentit, el P. Paul Murray, en el número quatre d’aquests llibrets, ens proposa un viatge apassionant, ens acosta a l’experiència de pregària de quatre sants*. Els sants ens poden semblar persones extraordinàries, amb una experiència de pregària inabastable. Tanmateix, ells també van aprendre a pregar. També van passar per moments de dubte i dificultat. No obstant això, en els moments més difícils van reconèixer la seva fragilitat i van demanar ajuda a Déu amb humilitat.

Sant Agustí, en la seva famosa obra Confessions, ens mostra un cor inquiet que busca Déu enmig d’una vida marcada per la feblesa i el pecat. En un moment decisiu de la seva existència, sant Agustí va sentir una veu de nen que li deia: «Agafa això i llegeix». Immediatament, va agafar les Sagrades Escriptures i va començar a experimentar el poder transformador de la pregària. Certament, pregar pot canviar la nostra vida i guarir les ferides més profundes del nostre interior.

Sant Tomàs d’Aquino és conegut per la profunditat dels seus estudis teològics i filosòfics. Tanmateix, quan resa, ho fa amb gran senzillesa. En les pregàries que va escriure, sant Tomàs es presenta com un home senzill, pecador, que resa pels pobres, per aquells que estan perduts i desemparats, com ovelles sense pastor (cf. Mt 9,36). Sant Tomàs ens recorda que tots som captaires de l’amor de Déu, i ens anima a dirigir-nos a Ell amb confiança.

Santa Teresa d’Àvila va tenir durant bona part de la seva vida serioses dificultats per pregar. No podia concentrar-se i es veia assaltada per pensaments que eren com «cavalls desbocats». Malgrat això, santa Teresa no va deixar mai de pregar. Santa Teresa ens ensenya a no abandonar mai la pregària. Encara que en moments de foscor ens sembli que pregar no serveix de res, la pregària sempre ens acaba portant a bon port.

Finalment, aquest llibret del P. Paul Murray es refereix a santa Teresa de Lisieux que explicava en els seus escrits, amb bon humor i sinceritat, que, quan buscava mètodes per pregar, això li provocava mal de cap. Teresa va aprendre a parlar a Déu amb confiança i senzillesa. És per això que a Història d’una ànima defineix la pregària com una senzilla mirada dirigida al cel, un crit d’agraïment i d’amor, tant enmig del patiment com enmig de l’alegria (C 25r).

Benvolguts germans i germanes, demanem als sants que siguin els nostres mestres de pregària. Ells també van ser persones fràgils que van intentar seguir el Senyor enmig de les adversitats. Que ells ens il·luminin i ens acompanyin en el nostre camí cap a la casa del Pare.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

*Accediu al llibre del P. Paul Murray sobre experiències i aprenentatges de sants cèlebres en el següent enllaç: https://haciaeljubileo.com/el-viaje-en-dios/

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.