Carta dominical | «No és el final, és l’inici»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla del misteri de la mort i la vida eterna.
Carta dominical | «La pregària dels sants»
Ens trobem ja a les portes de l’inici del Jubileu Ordinari de 2025. El papa Francesc, per ajudar-nos a preparar-nos espiritualment per a aquest esdeveniment tan important, ha volgut que dediquem aquest any a reflexionar sobre la pregària. És per això que, seguint les indicacions del Papa, el Dicasteri per a la Nova Evangelització ens […]
10 Oct, 2024
Ens trobem ja a les portes de l’inici del Jubileu Ordinari de 2025. El papa Francesc, per ajudar-nos a preparar-nos espiritualment per a aquest esdeveniment tan important, ha volgut que dediquem aquest any a reflexionar sobre la pregària. És per això que, seguint les indicacions del Papa, el Dicasteri per a la Nova Evangelització ens ha regalat uns preciosos Apunts que ens ajudaran a pregar amb alegria i esperança.
En aquest sentit, el P. Paul Murray, en el número quatre d’aquests llibrets, ens proposa un viatge apassionant, ens acosta a l’experiència de pregària de quatre sants*. Els sants ens poden semblar persones extraordinàries, amb una experiència de pregària inabastable. Tanmateix, ells també van aprendre a pregar. També van passar per moments de dubte i dificultat. No obstant això, en els moments més difícils van reconèixer la seva fragilitat i van demanar ajuda a Déu amb humilitat.
Sant Agustí, en la seva famosa obra Confessions, ens mostra un cor inquiet que busca Déu enmig d’una vida marcada per la feblesa i el pecat. En un moment decisiu de la seva existència, sant Agustí va sentir una veu de nen que li deia: «Agafa això i llegeix». Immediatament, va agafar les Sagrades Escriptures i va començar a experimentar el poder transformador de la pregària. Certament, pregar pot canviar la nostra vida i guarir les ferides més profundes del nostre interior.
Sant Tomàs d’Aquino és conegut per la profunditat dels seus estudis teològics i filosòfics. Tanmateix, quan resa, ho fa amb gran senzillesa. En les pregàries que va escriure, sant Tomàs es presenta com un home senzill, pecador, que resa pels pobres, per aquells que estan perduts i desemparats, com ovelles sense pastor (cf. Mt 9,36). Sant Tomàs ens recorda que tots som captaires de l’amor de Déu, i ens anima a dirigir-nos a Ell amb confiança.
Santa Teresa d’Àvila va tenir durant bona part de la seva vida serioses dificultats per pregar. No podia concentrar-se i es veia assaltada per pensaments que eren com «cavalls desbocats». Malgrat això, santa Teresa no va deixar mai de pregar. Santa Teresa ens ensenya a no abandonar mai la pregària. Encara que en moments de foscor ens sembli que pregar no serveix de res, la pregària sempre ens acaba portant a bon port.
Finalment, aquest llibret del P. Paul Murray es refereix a santa Teresa de Lisieux que explicava en els seus escrits, amb bon humor i sinceritat, que, quan buscava mètodes per pregar, això li provocava mal de cap. Teresa va aprendre a parlar a Déu amb confiança i senzillesa. És per això que a Història d’una ànima defineix la pregària com una senzilla mirada dirigida al cel, un crit d’agraïment i d’amor, tant enmig del patiment com enmig de l’alegria (C 25r).
Benvolguts germans i germanes, demanem als sants que siguin els nostres mestres de pregària. Ells també van ser persones fràgils que van intentar seguir el Senyor enmig de les adversitats. Que ells ens il·luminin i ens acompanyin en el nostre camí cap a la casa del Pare.
† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona
*Accediu al llibre del P. Paul Murray sobre experiències i aprenentatges de sants cèlebres en el següent enllaç: https://haciaeljubileo.com/el-viaje-en-dios/
Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.
T’interessarà…
Carta dominical | «Del teler a la missió»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la festa de sant Antoni Maria Claret.
Carta dominical | «Missió possible»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la jornada mundial de les Missions.
Seguiu-nos
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular.
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular.
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular.
Agenda
