Carta dominical | «Seguim en camí»

Quan un fa una excursió o un viatge, a vegades, el camí es fa llarg, però la destinació on volem arribar bé que s’ho val. D’alguna manera, això també ens pot passar amb el Sínode. Ja fa temps, l’octubre de 2021, vam iniciar aquest itinerari. L’estem fent tots junts sota el guiatge de l’Esperit Sant.

Fem aquest camí escoltant-nos els uns als altres i oberts a la Paraula, per tal de discernir que està dient l’Esperit Sant a l’Església en aquest moment concret. És un itinerari llarg i complex, però que estic convençut que val la pena. La meta que es perfila a l’horitzó és una Església sinodal, que viu la comunió i en la comunió. Una Església en què participen tots i cadascun dels batejats amb els seus carismes i ministeris específics, amb l’objectiu posat en la missió, en l’evangelització.

Diu Sant Agustí que els que estimen, caminen. Llavors dedueix que cap a Déu no hi correm amb passos, sinó amb l’afecte (cf. Sermó 306 B,1). Certament, si volem arribar a Déu ho hem de fer estimant-nos i caminant junts. La vida cristiana és un pelegrinatge solidari. Més enllà d’ideologies o d’accents, allò que ens uneix a tots és la voluntat comuna de seguir Jesús, d’edificar la seva Església.

Al llarg d’aquest procés, anem descobrint que allò que ja estem experimentant és una crida de l’Esperit a viure-ho en tota la vida i en les circumstàncies de cada una de les diòcesis, arxiprestats, comunitats pastorals, parròquies, congregacions religioses, moviments, associacions, etc. En primer lloc, ens disposem per a l’escolta de l’Esperit Sant, que és el veritable protagonista del Sínode i després per a l’escolta mútua per discernir, en la pregària i en el diàleg. Aquests són els passos que l’Esperit ens demana fer per compartir amb tothom el tresor més preuat que posseïm: la fe en Jesucrist.

Tot això no és possible si no és des de l’obertura al proïsme. Per això, la pregària que ha acompanyat i acompanya tot el procés en què som immersos és fonamental. Moltes vegades hem fet nostra la pregària de l’Adsumus Sancte Spiritus, «som aquí, Esperit Sant, reunits en el vostre nom…», a l’inici de reunions, de trobades i del treball personal. Aquesta és la pregària que acompanya cada una de les nostres reunions en aquesta segona sessió del Sínode i que, tal com va passar en la primera, hem iniciat amb uns dies de recés.

Benvolguts germans i germanes, us demano que preguem de manera personal i comunitària pels fruits d’aquest Sínode, que més que del Sínode seran fruits de l’Esperit Sant, en la mesura que ens obrim a la seva llum i a allò que ens fa i ens farà descobrir.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.