Carta dominical | «Seguim en camí»

Quan un fa una excursió o un viatge, a vegades, el camí es fa llarg, però la destinació on volem arribar bé que s’ho val. D’alguna manera, això també ens pot passar amb el Sínode. Ja fa temps, l’octubre de 2021, vam iniciar aquest itinerari. L’estem fent tots junts sota el guiatge de l’Esperit Sant. […]

03 Oct, 2024
Església de Barcelona

Quan un fa una excursió o un viatge, a vegades, el camí es fa llarg, però la destinació on volem arribar bé que s’ho val. D’alguna manera, això també ens pot passar amb el Sínode. Ja fa temps, l’octubre de 2021, vam iniciar aquest itinerari. L’estem fent tots junts sota el guiatge de l’Esperit Sant.

Fem aquest camí escoltant-nos els uns als altres i oberts a la Paraula, per tal de discernir que està dient l’Esperit Sant a l’Església en aquest moment concret. És un itinerari llarg i complex, però que estic convençut que val la pena. La meta que es perfila a l’horitzó és una Església sinodal, que viu la comunió i en la comunió. Una Església en què participen tots i cadascun dels batejats amb els seus carismes i ministeris específics, amb l’objectiu posat en la missió, en l’evangelització.

Diu Sant Agustí que els que estimen, caminen. Llavors dedueix que cap a Déu no hi correm amb passos, sinó amb l’afecte (cf. Sermó 306 B,1). Certament, si volem arribar a Déu ho hem de fer estimant-nos i caminant junts. La vida cristiana és un pelegrinatge solidari. Més enllà d’ideologies o d’accents, allò que ens uneix a tots és la voluntat comuna de seguir Jesús, d’edificar la seva Església.

Al llarg d’aquest procés, anem descobrint que allò que ja estem experimentant és una crida de l’Esperit a viure-ho en tota la vida i en les circumstàncies de cada una de les diòcesis, arxiprestats, comunitats pastorals, parròquies, congregacions religioses, moviments, associacions, etc. En primer lloc, ens disposem per a l’escolta de l’Esperit Sant, que és el veritable protagonista del Sínode i després per a l’escolta mútua per discernir, en la pregària i en el diàleg. Aquests són els passos que l’Esperit ens demana fer per compartir amb tothom el tresor més preuat que posseïm: la fe en Jesucrist.

Tot això no és possible si no és des de l’obertura al proïsme. Per això, la pregària que ha acompanyat i acompanya tot el procés en què som immersos és fonamental. Moltes vegades hem fet nostra la pregària de l’Adsumus Sancte Spiritus, «som aquí, Esperit Sant, reunits en el vostre nom…», a l’inici de reunions, de trobades i del treball personal. Aquesta és la pregària que acompanya cada una de les nostres reunions en aquesta segona sessió del Sínode i que, tal com va passar en la primera, hem iniciat amb uns dies de recés.

Benvolguts germans i germanes, us demano que preguem de manera personal i comunitària pels fruits d’aquest Sínode, que més que del Sínode seran fruits de l’Esperit Sant, en la mesura que ens obrim a la seva llum i a allò que ens fa i ens farà descobrir.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)