Carta dominical | «No és el final, és l’inici»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla del misteri de la mort i la vida eterna.
Carta dominical | «Llavors del Regne»
Jesús parlava sovint amb paràboles a tots aquells que s’acostaven a escoltar-lo. A través de breus narracions que contenien sàvies ensenyances, Jesús explicava el seu missatge de salvació a la gent del seu temps. La majoria dels seus contemporanis vivien en un entorn rural. És per això que moltes de les paràboles estan plenes d’imatges […]
13 Juny, 2024
Jesús parlava sovint amb paràboles a tots aquells que s’acostaven a escoltar-lo. A través de breus narracions que contenien sàvies ensenyances, Jesús explicava el seu missatge de salvació a la gent del seu temps. La majoria dels seus contemporanis vivien en un entorn rural. És per això que moltes de les paràboles estan plenes d’imatges del món del camp. En elles podem contemplar a camperols que observen el cel per saber si plourà, a pastors que cuiden les seves ovelles o plantes que creixen i donen fruit abundant.
El text de l’Evangeli de Marc que avui es proclama a l’Eucaristia recull dues d’aquestes paràboles: la paràbola de la llavor que creix tota sola i la del gra de mostassa. L’evangelista descriu en la primera un home que sembra unes llavors al seu camp. Després de la seva feina se’n va a descansar i espera amb paciència fins que arribi el temps de la collita (cf. Mc 4, 26-29).
Déu també sembra la seva Paraula en nosaltres i espera amb paciència que germini. I és que Déu no té pressa. Ell confia que un dia també donarem fruit abundant. També nosaltres podem sembrar al món llavors del Regne de Déu perquè fructifiqui l’esperança, la pau i l’alegria. No ens desanimem si veiem que la nostra feina triga a donar fruit. Deixem actuar a Déu, Ell sempre està treballant.
En la segona paràbola, Marc compara el Regne de Déu amb un gra de mostassa. Aquesta llavor és molt petita, però, quan germina, creix i es converteix en una planta tan grossa que, fins i tot, els ocells poden refugiar-se sota les seves branques (cf. Mc 4,30-32).
En aquesta paràbola, Déu ens demana que confiem en la força de les petites coses. Totes elles ajuden a construir el Regne de Déu. Un somriure, un gest d’afecte, una paraula amable, poden transformar el món. Crist ens ensenya a assaborir la vida com un camí ple de novetats. Ell parlava amb tendresa de les coses més petites i fràgils i estimava especialment els més humils i vulnerables: els infants, els pobres i els malalts.
La nostra Església està cridada a donar testimoni de Crist i a sembrar llavors de solidaritat, amistat i acollida. Tots els batejats tenim la missió de donar a conèixer Crist amb el testimoni de la nostra vida i transmetre fe, esperança i caritat (cf. Lumen gentium, 31). Treballem units per ser llevat en la massa i transformar el món des de dins amb la força de l’Esperit Sant.
Benvolguts germans i germanes, demanem a Déu que ens ajudi a ser terra bona que doni fruit abundant. Que Ell ens ensenyi a valorar les coses senzilles i bones que ens sorprenen durant el camí de la nostra vida.
† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona
Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.
T’interessarà…
Carta dominical | «Del teler a la missió»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la festa de sant Antoni Maria Claret.
Carta dominical | «Missió possible»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la jornada mundial de les Missions.
Seguiu-nos
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada!
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular.
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular.
Agenda
