Carta dominical | «Sant Antoni de Pàdua, el sant de tots»

Parròquia de la Mare de Déu de Betlem (Barcelona), altar de sant Antoni de Pàdua

El proper dijous s’escau la festa de sant Antoni de Pàdua, prevere i doctor de l’Església, una figura vinculada a sant Francesc d’Assís i als primers temps del franciscanisme.

D’entrada, cal dir que el sant de Pàdua no era italià sinó portuguès. Va néixer a Lisboa entorn de l’any 1190 i va morir a Pàdua l’any 1231. L’any 1220 es va fer franciscà i va anar com a missioner al nord d’Àfrica. Quan estava tornant a Portugal per raons de salut, una tempesta el va portar a Sicília, d’allà va anar al convent de Montepaolo (Forlí), on va començar a predicar. Va ser un bon predicador que va arribar a tots els estaments de la societat del seu temps, dels més pobres als més rics. Més tard, va començar la tasca de professor a la ciutat universitària de Bolonya.

Del seu ensenyament va néixer l’escola teològica franciscana. Sant Francesc, que anomenava amicalment a Sant Antoni «el meu bisbe», li va dirigir una carta en què li deia: «M’agrada que ensenyis la sagrada teologia als germans, a condició que, per raó d’aquest estudi, no apaguis en ells l’esperit de pregària i devoció, com es diu en la regla».

Sant Antoni de Pàdua és un sant ben conegut i estimat. D’una banda, s’hi encomanen els obrers del ram de la construcció, que el tenen com a patró i li demanen que els alliberi de patir accidents. Altres gremis més dolços, com els confiters i xocolaters, també l’han volgut com a patró. D’altra banda, també és un sant protector de les persones que busquen alguna cosa perduda i protector de les relacions de parella, quan de vegades s’afebleixen. Sigui com sigui, aquest sant ens protegeix i proporciona tranquil·litat.

Quan parlem de Sant Antoni de Pàdua ens venen al cap els «13 dimarts a sant Antoni», que van esdevenir molt populars a partir de l’any 1619. El papa Lleó XIII, el 1898, va concedir una indulgència plenària als fidels que, durant tretze dimarts o diumenges consecutius, fessin actes de devoció en honor al sant.

Diuen que de ben jovenet ja mostrava una sensibilitat especial cap als més febles i angoixats. En aquest sentit, l’esperit misericordiós d’aquest sant ha perviscut en molts gestos i obres caritatives com l’anomenat «pa dels pobres», que consistia, en un inici, en una ofrena de pa a una persona necessitada, en record d’un miracle del sant. Es diu que Sant Antoni va alimentar uns pobres amb tot el pa del convent i miraculosament el pa va tornar a aparèixer.

Benvolguts germans i germanes, no oblidem el testimoni que ens deixen els sants i santes. Ells ens indiquen el camí de la saviesa cristiana més pràctica. Els franciscans transmeten el desig realista de portar a tots «pau i bé». Demanem aquesta capacitat de cercar la pau i fer el bé, com a expressió de la nostra fe en Déu que és amor. Un amor que ens ha manifestat, sobretot, en la persona del seu fill Jesucrist. Felicito tots els que celebren avui la seva onomàstica i tots els que tenen per patró sant Antoni de Pàdua.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.