Carta dominical | «Una vida eucarística»

Avui, solemnitat del Corpus Christi, celebrem que Crist, a l’Eucaristia, ens ofereix el seu cos i la seva sang. Ell és el pa que dona vida al món. Tal com ens diu Jesús a l’Evangeli: «Qui menja aquest pa, viurà per sempre.» (Jn 6,51) Amb motiu d’aquesta festa, voldria compartir amb vosaltres una anècdota que […]

30 Maig, 2024
Església de Barcelona

Avui, solemnitat del Corpus Christi, celebrem que Crist, a l’Eucaristia, ens ofereix el seu cos i la seva sang. Ell és el pa que dona vida al món. Tal com ens diu Jesús a l’Evangeli: «Qui menja aquest pa, viurà per sempre.» (Jn 6,51)

Amb motiu d’aquesta festa, voldria compartir amb vosaltres una anècdota que vaig llegir fa un temps. Un catequista va preguntar a un grup de joves quina creien que era la part més important de la missa. Un dels joves va respondre que el moment més significatiu era quan el sacerdot de la seva parròquia, al final de l’Eucaristia, deia: «Podeu anar en pau, la missa ha acabat».

En un principi, ens pot semblar que aquest jove estava fent broma. No obstant això, la resposta amaga una gran veritat. A l’Eucaristia, Déu ens alimenta amb el pa del seu cos i la seva Paraula perquè, plens de pau i d’alegria, anunciem, amb el testimoni de la nostra vida, l’Evangeli als nostres germans.

Déu ens nodreix amb la seva Paraula en cada Eucaristia. Quan proclamem les lectures durant la celebració, és Déu mateix qui ens parla. Mai es cansa d’adreçar-nos la seva Paraula i espera que nosaltres l’acollim de cor i la posem en pràctica. (cf. Sant 1,22).

Quan combreguem, entrem en comunió amb Jesús. A l’Eucaristia, Jesús ens mostra que vol tenir una relació personal amb cadascun de nosaltres. Ell és el pa viu que dona sentit a la nostra existència, que sacia els nostres anhels més profunds. Atrevim-nos a dir a Déu: Gràcies, Senyor, pel regal de l’Eucaristia, que ens permet unir-nos a tu i als nostres germans. Dona’ns, Senyor, la gràcia per voler rebre’t amb tota la interioritat del nostre cos i de la nostra ànima. Regala’ns el do d’una amistat profunda amb tu.

L’Eucaristia, certament, no acaba amb el ritu de comiat. Jesús ens demana que, en sortir de l’església, portem al món la Bona Nova i siguem Bona Notícia per als altres. L’Eucaristia desperta en nosaltres el desig d’ajudar desinteressadament els altres i de ser, com Crist, bon pa que alimenti el món. Tant de bo que a l’Eucaristia rebem l’amor per servir els nostres germans i que quan ho fem puguem descobrir la veritable font de la pau i de l’alegria.

En aquest sentit, voldria recordar-vos que avui és també el dia que Càritas realitza la col·lecta anual de Corpus. La vostra generosa aportació continuarà donant esperança als nostres germans més vulnerables. Recordem que els primers cristians, quan presentaven a l’altar el pa i el vi de l’Eucaristia, oferien també els seus béns per compartir-los amb els que tenien necessitat.

L’Eucaristia és un encontre amb Déu i és un encontre amb els germans. Demanem a Déu que ens ensenyi a viure eucarísticament, a portar als nostres germans la vida i la Paraula de Crist, a més de l’ajuda material.

Benvolguts germans i germanes, Jesús ens espera en cada Eucaristia i fa realitat les seves últimes paraules als seus deixebles: «Jo soc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món.» (Mt 28,20).

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

2 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No convé que un profeta mori fora de Jerusalem.

(Lc 13,31-35)